Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) és poeta i novel·lista.
Llicenciada en Filologia Catalana per la UAB, ha exercit durant una colla d’anys de professora de llengua i literatura catalanes en un institut de Girona, ciutat on viu actualment.
La seva obra està molt lligada a una terra i un paisatge, el de l’Alt Empordà i, en concret, el del riu Fluvià i la seva desembocadura. Ha participat en el Moviment de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà per salvar aquest indret i la seva riquesa ecològica i paisatgística.
Com a poeta, és autora dels reculls Tres notes i el silenci (1989), Quadern d’Erinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua llunyana (2001, Premi Vila de Martorell), La llum primera (2005, Premi de Poesia Festa d’Elx), Des de l’arrel (2009, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), Un lloc a l’ombra (2011, Premi Carles Riba), Em dic la veu (2017), Celobert (2019, Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Esquerda (2022) i Temps el·líptic (2022, Premi Josep M. Llompart de poesia). També ha publicat les novel·les Envia’ns un àngel (1999), L’ànima del freixe (2003), La dona sense ulls (2014, Premi Llorenç Villalonga), que també apareix en castellà, La mujer sin mirada (2014), i Un bosc infinit (2024).
Ha fet estudis sobre l’obra de Víctor Català i els poetes empordanesos de la Renaixença, i antologies per a joves de la poesia de Josep Carner, Antologia (1995), i de Josep M. de Sagarra, Antologia poètica (1994).
Ha aparegut a l’antologia Mig segle de Poesia Catalana. Del maig del 68 al 2018 (2018), i alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’italià, publicats dins Parlano le donne (2008), i a l’anglès, publicats a Xeixa. Fourteen Catalan Poets (2018).
És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Pàgina elaborada per Sara Serrano per a l’AELC.
Documentació i fotografia: arxiu personal de l’autora.
Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) és poeta i novel·lista.
Llicenciada en Filologia Catalana per la UAB, ha exercit durant una colla d’anys de professora de llengua i literatura catalanes en un institut de Girona, ciutat on viu actualment.
La seva obra està molt lligada a una terra i un paisatge, el de l’Alt Empordà i, en concret, el del riu Fluvià i la seva desembocadura. Ha participat en el Moviment de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà per salvar aquest indret i la seva riquesa ecològica i paisatgística.
Com a poeta, és autora dels reculls Tres notes i el silenci (1989), Quadern d’Erinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua llunyana (2001, Premi Vila de Martorell), La llum primera (2005, Premi de Poesia Festa d’Elx), Des de l’arrel (2009, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), Un lloc a l’ombra (2011, Premi Carles Riba), Em dic la veu (2017), Celobert (2019, Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Esquerda (2022) i Temps el·líptic (2022, Premi Josep M. Llompart de poesia). També ha publicat les novel·les Envia’ns un àngel (1999), L’ànima del freixe (2003), La dona sense ulls (2014, Premi Llorenç Villalonga), que també apareix en castellà, La mujer sin mirada (2014), i Un bosc infinit (2024).
Ha fet estudis sobre l’obra de Víctor Català i els poetes empordanesos de la Renaixença, i antologies per a joves de la poesia de Josep Carner, Antologia (1995), i de Josep M. de Sagarra, Antologia poètica (1994).
Ha aparegut a l’antologia Mig segle de Poesia Catalana. Del maig del 68 al 2018 (2018), i alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’italià, publicats dins Parlano le donne (2008), i a l’anglès, publicats a Xeixa. Fourteen Catalan Poets (2018).
És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Pàgina elaborada per Sara Serrano per a l’AELC.
Documentació i fotografia: arxiu personal de l’autora.
Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) es poeta y novelista.
Licenciada en Filología Catalana por la UAB, ha ejercido durante años de profesora de lengua y literatura catalanas en un instituto de Girona, ciudad donde vive actualmente.
Su obra está muy relacionada con la tierra y el paisaje del Alt Empordà y, en concreto, el del río Fluvià y su desembocadura. Ha participado en el Moviment de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà para salvar ese espacio y su riqueza ecológica y pasagística.
Su faceta de poeta la ha llevado a ser autora de los poemarios Tres notes i el silenci (1989), Quadern d’Erinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua llunyana (2001, Premi Vila de Martorell), La llum primera (2005, Premi de Poesia Festa d’Elx), Des de l’arrel (2009, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), Un lloc a l’ombra (2011, Premi Carles Riba), Em dic la veu (2017), Celobert (2019, Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Esquerda (2022) y Temps el·líptic (2022. Premi Josep M. Llompart de poesia). También ha publicado las novelas Envia’ns un àngel (1999), L’ànima del freixe (2003), La dona sense ulls (2014, Premi Llorenç Villalonga), que se tradujo al castellano como La mujer sin mirada (2014) y Un bosc infinit (2024).
Ha realizado estudios sobre la obra de Víctor Català y los poetas del Empordà de la Renaixença, y antologías para jóvenes de la poesía de Josep Carner, Antologia (1995), y de Josep M. de Sagarra, Antologia poètica (1994).
Ha aparecido en la antología Mig segle de Poesia Catalana. Del maig del 68 al 2018 (2018), y algunos de sus poemas han sido traducidos al italiano, publicados en Parlano le donne (2008), y al inglés, publicados en Xeixa. Fourteen Catalan Poets (2018).
Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Página elaborada por Sara Serrano para la AELC.
Documentación y fotografía del archivo personal de la autora.
Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957), a poet and novelist, has a degree in Catalan Philology from the Autonomous University of Barcelona and, for many years, has taught Catalan Language and Literature at a high school in Girona, where she currently resides.
Her work is closely linked with the land and countryside of the Alt Empordà and, in particular the River Fluvià and its estuary. She took part in the Movement in Defence of the Empordà Marshland, which aimed at saving this area and its ecological and scenic abundance.
As a poet, she has published the collections Tres notes i el silenci (1989), Quadern d’Erinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua llunyana (2001, winner of the Vila de Martorell Prize), La llum primera (2005, Elche Poetry Festival winner), Des de l’arrel (2009, Cadaqués Rosa Leveroni Prize), Un lloc a l’ombra (2011, Carles Riba Prize), Em dic la veu (2017), Celobert (2019, Senyoriu d’Ausiàs March Prize), Esquerda (2022) and Temps el·líptic (2022, Josep M. Llompart Prize). She has also published the novels Envia’ns un àngel (1999), L’ànima del freixe (2003), La dona sense ulls (2014, Llorenç Villalonga Prize), which was published in Spanish as La mujer sin mirada (2014), and Un bosc infinit (2024).
She has produced studies of the work of Víctor Catalpa and Renaissance poets of the Empordà, as well as anthologies for young people of Josep Carner’s poetry, Antologia (1995) and that of Josep M. de Sagarra, Antologia poètica (1994).
Her work has been included in the anthology Mig segle de Poesia Catalana. Del maig del 68 al 2018 (2018), and some of her poems, translated into Italian, have been published in Parlano le donne (2008) and, into English, in Xeixa: Fourteen Catalan Poets (2018).
She is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).
Web page: Sara Serrano for AELC.
Documentation and photograph: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.
https://www.rosafontmassot.com/
_0.webp)
