Novel·la Narrativa infantil i juvenil Obres traduïdes Traduccions realitzades per l'autor/a Altres Estudis sobre l'autor/autora Dramatúrgia Narrativa

Josep Maria Fonalleras

Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) és escriptor i articulista. Llicenciat en Filologia Catalana, ha treballat a l’administració pública, i ha publicat nombrosos articles en premsa, sobretot a mitjans com La Vanguardia, l’Avui o El Punt. També ha col·laborat sovint a Catalunya Ràdio. Alguns d’aquests escrits es recullen en els llibres Interior de balena (1991) o Itinerari recomanat (2003).

La seva narrativa es mou al voltant de dos eixos genèrics, el conte i la novel·la. Ha publicat reculls de relats com ara El rei del mambo (1985), Botxenski i companyia (1988), Avaria (1990) Sis homes (2005) o (2007). El 2003 va reunir bona part dels seus relats publicats fins al moment al llibre Llarga vista, publicat per l’editorial Empúries, que també aplegava peces inèdites.

En el gènere de la novel·la, ha guanyat el premi Ciutat de Palma del 1997 amb La millor guerra del món i més tard publica August & Gustau (2001), Climent (2013), que rep el Premi de la Crítica Serra d’Or de novel·la i La sala d’estar és un camp de futbol (2015). També ha escrit una novel·la en col·laboració, El secret de l’arxiu (1990). La crítica ha vist en la seva narrativa influències de Salinger o Gombrowicz. A més a més també s’ha interessat pel teatre.

Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l’AELC.
Fotografia: © Carme Esteve/AELC (2007).

Castellano

Castellano Fonalleras.

Josep Maria Fonalleras Codony (Girona, 1959). Escritor y articulista, estudia Filologia Catalana y también Derecho, pero estos últimos los deja inacabados. Ha trabajado como administrativo y sus colaboraciones en la prensa diaria hace tiempo que sorprenden por su capacidad para detectar el pulso de la vida cotidiana. De entre estos artículos destacan entre otros los publicados en El Punt, El País o La Vanguardia, con frecuencia análisis que quieren denunciar las consecuencias de la globalización de la cultura o los problemas de la lengua catalana al principio del siglo XXI.

Como escritor de obras de ficción, Josep Maria Fonalleras ha cultivado sobre todo el género del cuento y el relato breve, pero también ha escrito novelas que han tenido un notable éxito de público y de crítica. Su actividad literaria comienza con el premio Just Maria Casero de Girona, que ganó en 1983 con el libro de relatos El rei del mambo. Más tarde, y dentro del mismo género destacarán los libros Botxenski i companyia, publicado por la editorial Empúries en 1988, Avaria (1990), Itinerari recomanat (2003), Sis homes (2005) o Un any de divorciat (2007). Como novelista inicio su trayectoria con un libro en colaboración. En 1990 escribiría a cuatro manos con Miquel Fañanàs El secret de l’arxiu, novela que tiene un notable éxito entre el público juvenil. Siete años después, Fonalleras ganaría el premio Ciutat de Palma de novela con La millor guerra del món, su primera obra de este género para el público adulto, a la cual seguiría August & Gustau (2001). En 2014 recibe el Premi de la Crítica Serra d’Or por la novela Climent (2013), Premi de la Crítica Serra d’Or de novel·la, y en 2015 publica La sala d’estar és un camp de futbol.

Los críticos han opinado de su narrativa breve que Fonalleras escribe «con una sentimentalidad muy Salinger y una desconstrucción o desmenuzamiento muy Gombrowicz, los personajes burgueses (el individuo y la familia formando a golpes un todo) de sus pequeñas historias dan vueltas circularmente a sus circunstancias, con una melancolía que no es obsesiva ni patológica «por el placer de los días que han huido», incluyendo la ternura por la infancia perdida.» (Estanislau Vidal-Folch); i també que su voz narrativa es “una voz subyugadora capaz de hablarnos de cosas terribles y de cosas sublimes sin la más mínima vacilación. La voz de un hombre que sabe que le está esperando la muerte porqué es él quien ha decidido el día y la hora de la cita.” (Joan Josep Isern)

Josep Maria Fonalleras ha reunido buena parte de sus artículos de prensa en diversos libros, como Interior de balena (1991) o en Itinerari recomanat (2003). También ha visto representada una obra de teatro, Si vols viure un gran amor, por la Compañía del Talleret de Salt.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para la AELC.
Fotografía: © Carme Esteve/AELC (2007).

English

English

Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) is a writer and newspaper columnist. He has a degree in Catalan Philology and has worked in the Public Service while also publishing numerous articles in the press, in particular in La Vanguardia, Avui, and El Punt. He frequently works with Catalunya Ràdio as well. Some of his newspaper articles have been published in book form, with collections like Interior de balena (1991) or Itinerari recomanat (2003).

His narrative work appears in the two genres of the short story and the novel. He has published short stories such as El rei del mambo (1985), Botxenski i companyia (1988) or Avaria (1990), Sis homes (2005) or Un any de divorciat (2007). In 2003, a good part of his stories, along with some unpublished ones, were brought out in the collection Llarga vista (Long View), which was published by Empúries.

In 1997, Fonalleras received the City of Palma Prize for his novel La millor guerra del mundo, after which he published the novels August & Gustau (2001), Climent (2013) and La sala d’estar és un camp de futbol (2015). He has also co-written a novel, El secret de l’arxiu (1990). The critics see the influence of Salinger or Gombrowitz in his narrative work.

He is also interested in theatre and has written the play Si vols viure a gran amor.

Web page: Xulio Ricardo Trigo.
Translation: Julie Wark.
Photograph: © Carme Esteve/AELC (2007).

Biografia

Josep Maria Fonalleras i Codony neix a Girona el 26 de juny del 1959. Escriptor i articulista, estudia Filologia Catalana i també Dret, tot i que aquests últims estudis els deixa inacabats. Ha treballat com a administratiu i les seves col·laboracions en la premsa diària fa temps que sorprenen per la seva capacitat per a copsar el pols de la vida quotidiana. D’entre aquests articles destaquen entre altres els publicats a El Punt, El País o La Vanguardia, sovint anàlisis que volen denunciar les conseqüències de la globalització de la cultura o els problemes de la llengua catalana als inicis del segle XXI.

Com a escriptor d’obres de ficció, Josep Maria Fonalleras ha conreat sobretot el gènere del conte i el relat breu, però també ha escrit novel·les que han tingut un notable èxit de públic i de crítica. La seva activitat literària començar amb el premi Just Maria Casero de Girona, que guanya el 1983 amb el llibre de relats El rei del mambo. Més tard, i dins del mateix gènere destaquen els llibres Botxenski i companyia, publicat per l’editorial Empúries el 1988, Avaria (1990), Sis homes (2005) o Un any de divorciat (2007), entre altres.

Com a novel·lista enceta la seva trajectòria amb un llibre en col·laboració. El 1990 escriu a quatre mans amb Miquel Fañanàs El secret de l’arxiu, novel·la que té un notable èxit entre el públic juvenil. Set anys després, guanya el premi Ciutat de Palma de novel·la amb La millor guerra del món, la seva primera obra d’aquest gènere per al públic adult, a la qual seguirà August & Gustau (2001), Climent (2013), Premi de la Crítica Serra d’Or de novel·la, i La sala d’estar és un camp de futbol (2015).

Els crítics han opinat de la seva narrativa breu que escriu «amb una sentimentalitat molt Salinger i una desconstrucció o trossejament molt Gombrowicz, els personatges burgesos (l’individu i la família fent a cops un tot) de les seves petites històries donen voltes circularment a les seves circumstàncies, amb una melancolia que no és obsessiva ni patològica «pel plaer dels dies que han fugit», incloent-hi la tendresa per la infància perduda.» (Estanislau Vidal-Folch), i també que la seva veu narrativa és «una veu subjugadora capaç de parlar-nos de coses terribles i de coses sublims sense la més mínima vacil·lació. La veu d’un home que sap que l’està esperant la mort perquè és ell qui ha decidit el dia i l’hora de la cita.» (Joan Josep Isern)

Josep Maria Fonalleras ha reunit bona cosa dels seus articles de premsa a diversos reculls, com ara Interior de balena (1991) o, més recentment, a Itinerari recomanat, dins la col·lecció d’assaig de l’editorial Ara Llibres (2003). També ha vist representada una obra de teatre, Si vols viure un gran amor, per la Cia. Del Talleret de Salt.

Premis

  • Premi Recull – Rafael Cornellà, de reportatge (1983): L’olor de les pomes de Constantí.
  • Premi Just Manuel Casero (1983): El rei del mambo.
  • Premi Ciutat d’Olot (1984): La faç del paradís.
  • Premi Ciutat de Palma, de novel·la (1997): La millor guerra del món.
  • Premi Crítica Serra d’Or de narrativa (2006): Sis homes.
  • Premi El Vaixell de Vapor (2007): Les galetes del Saló de Te Continental.
  • Premi de la Crítica Serra d’Or de novel·la (2014): Climent.

    • August & Gustau.

    Vincles

    Comentaris d'obra

    «Amb el volum Llarga vista. Narrativa (1982-2002) Fonalleras recull 70 contes amb la intenció de fer balanç d’un període de la seva escriptura i d’un gènere narratiu difícil i, tradicionalment, poc valorat. S’obre amb els seus dos reculls prou coneguts Botxenski i companyia (1988) i Avaria (1990), que constitueixen la meitat (menys un) del conjunt del llibre. En la segona part, aplega des de relats més primerencs, en les seccions «La faç del paradís» i «Digressions», a contes molt breus apareguts a la premsa sota el títol Novel·les de butxaca, subtítol que es manté, o textos radiofònics, i contes publicats en llibres col·lectius o edicions d’accés difícil. Constitueixen la producció narrativa de l’autor entre 1991 i l’any 2001. Tanca el llibre «Quadern de cus», excel·lent breviari narratiu i joc lingüístic sobre la lletra «qu».

    No està de més comentar aquest índex, perfectament documentat al final del volum, perquè estant tota l’obra sotmesa a una calculada disposició i elaboració literària i de llenguatge —reelaboració, en alguns casos—, potser també aquest ordre, que va del més compacte i narratiu al més breu, sintètic i volàtil, té un sentit que ens parla de l’obsessió per l’escriptura, per l’estil, per la depuració lingüística, per narrar des de l’absència mateixa d’argument. És cert que Botxenski en el llibre homònim i Fabià Cots a Avaria (i tots dos en contes de les altres seccions) van configurant, juntament amb d’altres personatges —amb la companyia—, l’entramat que presenta un món sorprenent, il·lògic, ple de paradoxes i d’una fina ironia coberta per la pàtina grisa del quotidià més anodí. S’hi ensuma molt Calders, Trabal o Bontempel·li, fins i tot en el gust per l’aparició d’escenaris com el circ o en l’anàlisi mordaç de la realitat que, per cert, no sembla oferir cap mena de solució o així es pot entendre dels finals de les històries que refusen expressament una sortida.

    El títol mateix de Llarga vista apunta a una poètica basada en l’amplificació d’un element ben definit i concret, d’un element analitzat amb capacitat d’entomòleg que esdevé grotesc gràcies al nou context amb què se’l relaciona. No debades fan la seva aparició uns nous gegants, uns gegants galàctics, a «Un savi empresonat o Noves aventures d’en Botxenski», mena de nou Guliver, o la referència al novel·lista Sterne. De fet, són diverses les aparicions al llargavistes al llarg del recull, un aparell especialment definitori en el conte que enceta Avaria: «Mirar a través del llargavistes em relaxa. […] faig anar el meu llargavistes sense una direcció clara. Això sí, amb un ritme constant, sense tenir un objectiu concret, a la recerca de qualsevol situació que pugui ser ampliada.» (106-107) També el títol d'»Avaria» es refereix a la llengua, al dur ofici d’escriure, comparat a una partida d’escacs al final del llibre. El repte és de màxim risc, ens toca ara a nosaltres d’entomar-lo seguint els passos de l’operari que tecleja damunt la màquina d’escriure: «The quick brown-foc jumps over the lazy dog».»

    (Lluïsa Julià. «Llarga vista», Serra d’Or (Barcelona), núm. 527, novembre 2003, p. 64-65)

    * * *

    «Una de les grans notícies literàries de cara al Sant Jordi vinent és, sens dubte, l’aparició de Llarga vista, el volum que aplega una àmplia selecció de la narrativa breu escrita per Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) entre el 1982 i el 2002. Magníficament produït per Empúries, la seva editorial de gairebé sempre, i amb una preciosa il·lustració a la coberta que reprodueix els aparadors d’un celler londinenc ple de vins de bona anyada -una precisa metàfora del que el lector trobarà a dintre del llibre. Les dues primeres seccions de Llarga vista es corresponen exactament amb els contes dels reculls Botxenski i companyia (1988) i Avaria (1990). Això sí, amb algun petit canvi d’ordre i una pentinada general pel que fa a puntuació i adjectivació.

    PROCEDÈNCIA DISPERSA
    En els apartats següents hi trobem un parell de contes procedents del llibre anterior –El rei del mambo (1985)- i altres que han anat veient la llum de manera esparsa en volums col·lectius com ara Mixtures (1984) , El Número (1988), La profecia (1988) , Tapís (1990) i un llarg etcètera més que arriba fins a l’estiu passat i que ja no detallaré per no allargar excessivament la referència. Un altre bloc de textos que formen Llarga vista el constitueix la secció denominada Novel·les de butxaca , que aplega, per una banda, uns quants relats curts apareguts en la secció del mateix nom que el diari AVUI va publicar entre novembre del 1990 i febrer del 1992 i, per l’altra, uns quants textos més escrits per ser llegits en el programa Catalunya matí , de Catalunya Ràdio, durant l’estiu del 2000. Com es pot veure, doncs, en les més de tres-centes pàgines de Llarga vista entrem en contacte amb un material que fins ara o estava dispers o bé era de molt difícil recuperació i que el lector té novament al seu abast per poder gaudir-ne a plena satisfacció. No és aquesta, creguin-me, una frase tòpica. Ja ho he dit just en obrir aquest comentari: la recuperació d’aquest grapat de contes de Josep Maria Fonalleras és una magnífica notícia ja que ens permet recuperar una bona part de l’obra narrativa breu d’un autor de molta categoria. I la prova la tenim davant dels nostres ulls: malgrat els 20 anys transcorreguts des del seu debut, els textos de l’autor gironí mantenen la força, l’interès i la qualitat que des del començament la crítica li va lloar de manera unànime. Actuals com el primer dia i més moderns que mai.

    MÓN SENSE CATACLISMES
    Llegir Llarga vista, doncs, és recuperar el món aparentment senzill, sense grans cataclismes, per on circulen els personatges de Josep Maria Fonalleras; és adonar-se de la presència gairebé constant d’un finíssim sentit de l’humor molt britànic (una altra referència capturada perfectament en la il·lustració de la coberta) que el lector agraeix; és gaudir amb allò tan difícil de dominar per un escriptor que és l ‘estil; és deixar-se emportar per una llengua que, francament, no sé si dóna gaire joc a les hipotaxis o no però que explica, exposa, dibuixa i situa amb els elements justos i sense impostar la veu. Per als qui s’apropen per primera vegada a l’obra de Fonalleras aquesta Llarga vista és la millor manera de conèixer un creador de molta envergadura. I per als qui l’hem anat seguint des de bon començament, per als qui col·leccionem carpetes amb retalls dels nombrosos articles que Josep Maria Fonalleras ha anat publicant de manera esparsa a molts llocs, és tornar a descobrir -amb una nova capa de vernís, en molts casos- contes gairebé perfectes com ara «Termodinàmica», «Els Cardozo aprenen a ballar» i «El racó d’en Ben» , que no rellegíem des de fa una bona pila d’anys.

    SECTA NOMBROSA
    Llegeixin Llarga vista. I recomanin-lo a les bones amistats. Estic segur que no trigaran gaire a afegir-se a la colla de seguidors de l’autor gironí. Una secta cada vegada més nombrosa els membres de la qual ens caracteritzem perquè així que tenim una oportunitat el renyem i li diem que estem molt enfadats per la seva gasiveria a l’hora de publicar obra nova. M’apresso a dir que és la seva opció i que en té tot el dret, de dosificar-se o de prioritzar altres plataformes d’expressió com ara l’articulisme i les col·laboracions radiofòniques abans que la literatura més diguem-ne convencional. Però, envoltats com estem per tanta mediocritat, es noten a faltar molt els autors que, com ell, tenen coses a dir i talent per explicar-les.”

    (Joan Josep Isern. «Exquisida carta de vins», Avui. “Cultura”, 13 març 2003)

    * * *

    «Itinerari recomanat és una recopilació dels centenars d’articles que el periodista i escriptor Josep M. Fonalleras ha publicat en diversos diaris des del 1994. Sense lligams cronològics ni blocs de temes, cada article dóna d’alguna manera pas al següent, teixint un itinerari proposat per l’autor. Des del gol de Zidane a Glasgow fins a les fotografies del nazisme de Francesc Boix, passant per la literatura de Dylan Thomas i Virginia Wolf, l’art de Chillida i les pastilles dietètiques. L’univers dels escrits de Fonalleras es revela en aquest «viatge del columnista que s’atura en llocs concorreguts i que fa la foto habitual, i també el viatge del que es deixa sorprendre per racons ben poc transitats i gairebé desconeguts».

    Autor de narrativa per a adults i per a joves (Botxenski i companyia i La senyoreta Dàrlings, Josep M. Fonalleras és actualment columnista de La Vanguardia, El Punt i El 9. Aquest trajecte que ens suggereix amb Itinerari recomanat és una proposta original en què els esports, la literatura, els records i el món com a espectacle formen una miscel·lània sorprenent.»

    (A.T.. «Itinerari recomanat», Avui. «Cultura», 22 de gener de 2004)