_0.webp)
Eulàlia Sandaran Fontfreda
1942Eulàlia Sandaran Fontfreda (Barcelona, 1942) és traductora i ha treballat de professora de secundària.
Alumna del Liceu Francès i l’escola Virtèlia, més endavant es llicencia en Filosofia a la Universitat de Barcelona. S’interessa per la psicologia i es vincula al moviment de renovació pedagògica i l’escoltisme. Durant trenta-cinc anys treballa de professora a la ciutat de Barcelona i a l’àrea metropolitana, ensenyant francès, principalment, i també música.
Es prejubila als 60 anys i en un viatge al Marroc descobreix la literatura escrita per dones. Així és com comença a traduir, del francès al català, pel pur plaer de fer-ho. Amb el temps, ha acabat publicant cinc traduccions: A la intempèrie (2008), d’Olivier Adam; La princesa i el pescador (2008), de Minh Tran Huy; La meva mare (2009), de Tahar ben Jelloun; L’horitzó (2010), de Patrick Modiano i El club dels optimistes incorregibles (2010; 2012), de Jean-Michel Guenassia.
Eulàlia Sandaran Fontfreda (Barcelona, 1942) és traductora i ha treballat de professora de secundària.
Alumna del Liceu Francès i l’escola Virtèlia, més endavant es llicencia en Filosofia a la Universitat de Barcelona. S’interessa per la psicologia i es vincula al moviment de renovació pedagògica i l’escoltisme. Durant trenta-cinc anys treballa de professora a la ciutat de Barcelona i a l’àrea metropolitana, ensenyant francès, principalment, i també música.
Es prejubila als 60 anys i en un viatge al Marroc descobreix la literatura escrita per dones. Així és com comença a traduir, del francès al català, pel pur plaer de fer-ho. Amb el temps, ha acabat publicant cinc traduccions: A la intempèrie (2008), d’Olivier Adam; La princesa i el pescador (2008), de Minh Tran Huy; La meva mare (2009), de Tahar ben Jelloun; L’horitzó (2010), de Patrick Modiano i El club dels optimistes incorregibles (2010; 2012), de Jean-Michel Guenassia.
