_0.webp)
Eduard Puig Vayreda
1942Eduard Puig Vayreda (Figueres, 1942-2018) llicenciat en Biologia, és enòleg i investigador, i ha estat professor a la Universitat Politècnica i a la Universitat de Girona.
Entre els nombrosos projectes en què ha participat destaquen la creació i gestió de la DO Empordà (1972) i els nou anys com a director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI (1984-1993). Paral·lelament ha mantingut un important activisme cívic, polític i cultural a Figueres: entre altres, fundador i primer president de les Joventuts Musicals de Figueres, i president de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1991-2007). Forma part del primer Ajuntament democràtic de Figueres, primer com a tinent d’alcalde de cultura i després com a Alcalde (1981-1984) per Convergència Democràtica de Catalunya.
Té una extensa obra com a articulista a mitjans com els desapareguts El Noticiero Universal, Tele/eXprés, la revista Canigó i a la premsa local. El 2012 aplega una selecció de les columnes d’opinió publicades durant tres dècades a la premsa local, principalment al setmanari L’Empordà, sota el pseudònim de Pere Carrer a Des del banc del general (1978-2011) 33 anys mirant l’Empordà. També és autor de nombrosos estudis i llibres de divulgació sobre la cultura del vi i la seva història social i econòmica.
Eduard Puig Vayreda (Figueres, 1942-2018) llicenciat en Biologia, és enòleg i investigador, i ha estat professor a la Universitat Politècnica i a la Universitat de Girona.
Entre els nombrosos projectes en què ha participat destaquen la creació i gestió de la DO Empordà (1972) i els nou anys com a director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI (1984-1993). Paral·lelament ha mantingut un important activisme cívic, polític i cultural a Figueres: entre altres, fundador i primer president de les Joventuts Musicals de Figueres, i president de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1991-2007). Forma part del primer Ajuntament democràtic de Figueres, primer com a tinent d’alcalde de cultura i després com a Alcalde (1981-1984) per Convergència Democràtica de Catalunya.
Té una extensa obra com a articulista a mitjans com els desapareguts El Noticiero Universal, Tele/eXprés, la revista Canigó i a la premsa local. El 2012 aplega una selecció de les columnes d’opinió publicades durant tres dècades a la premsa local, principalment al setmanari L’Empordà, sota el pseudònim de Pere Carrer a Des del banc del general (1978-2011) 33 anys mirant l’Empordà. També és autor de nombrosos estudis i llibres de divulgació sobre la cultura del vi i la seva història social i econòmica.
