Miquel Duran de València

Miquel Duran de València (Valencia, 1883 – 1947). Escritor y periodista.

La vida profesional de Miquel Duran debe entenderse desde una triple vertiente literaria, periodística y como militante nacionalista. A principios del siglo XX, se incorpora al valencianismo político que entonces empieza y en 1907 se convierte en uno de los responsables de la transformación de «València Nova» en «Centre Regional Valencià». En esa época el autor escribe sus primeras composiciones poéticas. En 1906 obtiene, con «Maig llevantí», la Flor Natural en la «Primera Festa de les Flors» celebrada en el «Saló Columnari de la Llotja de València»; el 1910, por «Paraules de consol», gana la Flor Natural de los Juegos Florales de Badalona; con «El poema de Maria, la bella hortolana» gana, en 1913, la Flor Natural de los Juegos Florales de Lo Rat-Penat y en 1914 obtiene, con «Himne de Pàtria i Amor», la Englantina de los Juegos Florales de Lo Rat-Penat. Estas piezas estan incluídas en los poemarios Cordes vibrants, publicado en 1910, y Himnes i poemes, de 1916.

En 1910 se traslada a Sabadell, dónde trabaja como periodista y funda el Diari de Sabadell, publicación que dirige durante seis años. Posteriormente pasa a vivir a Barcelona y allí continúa el trabajo de periodista en el periódico La Publicitat, del cual también llegará a ser director entre los años 1920 y 1921.

Como autor teatral publica, en 1926, L’amor i els lladres. A pesar de que la mayoría de los títulos de teatro que escribió son inéditos, sus obras fueron estrenadas en el Teatro Català Romea y en el Teatro Català Novetats de Barcelona y en el Teatro Alkázar de València con buena acogida por parte de crítica y público. De vuelta a Valencia, en 1933, empieza a trabajar como funcionario en el Archivo Municipal de la ciudad, cargo que perderá cuando finaliza la Guerra Civil. Durante el conflicto lucha a favor del bando republicano y en 1938 publica el poemario Guerra, victòria, demà. La producción literaria de Miquel Duran debe entenderse y situarse en un contexto histórico de grandes dificultades lingüísticas y nacionales.

Página elaborada por Toni Terrades pera la AELC.
Documentación: Toni Terrades.

Miquel Duran de València (Valencia, 1883 – 1947) was a writer and journalist whose professional life should be viewed from the threefold perspective of his literary, journalistic and militant nationalist activities. At the beginning of the twentieth century, he joined the newly-founded Valencian nationalist movement and, in 1907, he was one of the people entrusted with transforming the political and cultural association València Nova (New Valencia) into the Valencian Regional Centre. It was during this period that he began to write poetry. Hence, in 1906, his poem «Maig llevantí» (Valencian May), was awarded the «Flor Natural» Prize at the first «Festa de les Flors» literary competition, which was held in the Hall of Columns in the old Silk Exchange of Valencia; in 1910 he received the «Flor Natural» (Natural Flower) Prize in the «Jocs Florals» competition in Badalona for «Paraules de consol» (Words of Consolation); in 1913, the «Flor Natural» Prize of the Lo Rat-Penat «Jocs Florals» competition for «El poema de Maria, la bella hortolana» (The Poem of Maria, Beautiful Gardener); and in 1914, the «Eglantina» (Wild Rose) Prize of the Lo Rat-Penat «Jocs Florals» competition. These poems are included in the collections Cordes vibrants (Vibrant Strings, 1919) and Himnes i poemes (Hymns and Poems, 1916).

In 1910 he went to live in Sabadell, where he worked as a journalist and founded the newspaper Diari de Sabadell, of which he was director for six years. He subsequently went to live in Barcelona where he continued to work as a journalist for the daily La Publicitat. He was director of this newspaper from 1920 to 1921.

As a playwright, he wrote L’amor i els lladres (Love and Thieves), which was published in 1926. Although most of his plays were never published, they were staged –with a very positive response from critics and public alike– in the Teatre Català Romea and the Teatre Català Novetats in Barcelona, and in the Teatre Alkázar in Valencia.

On his return to Valencia in 1933, he began to work as a public servant in the city’s Municipal Archive but lost this job after the end of the Civil War, in which he had fought on the Republican side. In 1938 he published the collection of poems Guerra, victòria, demà (War, Victory, Tomorrow). Miquel Duran‘s literary production should be situated in a historical context of great national and linguistic difficulties.

Web page: Toni Terrades for AELC.
Documentation: Toni Terrades.
Translation: Julie Wark.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions «Lo Crit de la Pàtria» i «Renaiximent», òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes «València Nova», «València» i «Pàtria Nova», publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb «Maig llevantí», la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per «Paraules de consol», la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb «El poema de Maria, la bella hortolana» guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb «Himne de Pàtria i Amor», l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció de La Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega a Guerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.