Salvador Dalí

1904-1989

Salvador Dalí (Figueres, 1904 – Torre Galatea, 1989). Pintor, guionista i escriptor. Des de molt jove s’interessa per la pràctica de la pintura, però també pels seus aspectes teòrics. El 1918 fa la seva primera exposició a Figueres i deu anys després veuen la llum els primers textos escrits realment significatius, com ara el Manifest Groc (1928) o els guions d’Un chien andalou (1929) o L’âge d’or (1931). 

Els seus contactes amb el surrealisme francès i, molt especialment amb l’obra d’André Breton el porten a publicar en aquesta llengua textos com Le Surréalisme au service de la révolution (1930) o La conquête de l’irrationnel (1935). Més tard, durant la seva època als EUA, publica la novel·la Hidden Faces (1942) i l’autobiografia, The Secret Life of Salvador Dalí (1942). També escriu llibres sobre pintura, Fifty Secrets of Magic Craftsmanship (1948) i assaigs com Le mithe tragique de l’Angelus de Millet (1963). 

Escriu la seva obra en diverses llengües -català, anglès, francès-, de vegades fent estranyes barreges de gran força expressiva. El 1995 l’editorial Quaderns Crema de Barcelona publica un llibre, L’alliberament dels dits, amb la seva Obra Catalana Completa. L’any 2004, amb motiu del centenari del seu naixement, a més de conferències, celebracions i altres actes, l’editorial Destino publica les seves obres completes en sis volums.

Aquest web vol aprofundir en la figura de Salvador Dalí com a escriptor. Hi ha a la xarxa nombroses adreces des de les quals es pot seguir la seva vessant plàstica, algunes d’elles es poden trobar a la nostra secció de vincles.

Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l’AELC.
Fotografies: Arxiu de l’AELC.

Castellano

Castellano

Salvador Dalí (Figueras, 1904 – Torre Galatea, 1989). Pintor, guionista y escritor. Desde muy joven se interesó por la práctica de la pintura, pero también por sus aspectos teóricos. En 1918 hizo su primera exposición en Figueras y diez años después aparecerán sus primeros textos escritos realmente significativos, como el Manifest Groc (1928) o los guiones d’Un chien andalou (1929) o L’âge d’or (1931). 

Sus contactos con el surrealismo francés y, especialmente con la obra de André Breton lo llevan a publicar en la lengua francesa textos como Le Surréalisme au service de la révolution (1930) o La conquête de l’irrationnel (1935). Más tarde, durante su época en los EUA, publica la novela la Hidden Faces (1942) su autobiografía, The Secret Life of Salvador Dalí (1942). También escribió libros sobre pintura Fifty Secrets of Magic Craftsmanship (1948) y ensayos como Le mithe tragique de l’Angelus de Millet (1963).

Su obra la escribió en varias lengua –catalán, inglés y francés–, a veces haciendo estrañas mezclas de gran fuerza expresiva. En 1995 la editorial Quaderns Crema de Barcelona publicó un libro, L’alliberament dels dits, con su Obra Catalana Completa. En el 2004, con motivo del centenario de su nacimiento, además de conferencias, celebraciones y otros actos, la editorial Destino publica sus obras completas en seis volúmenes.

Esta página quiere profundizar en la figura de Salvador Dalí como escritor. Existen numerosas páginas en la red donde se puede seguir su vertiente plástica, algunas de ella se pueden encontrar en nuestra sección de vínculos.
 

English

English

Salvador Dalí (Figueres, 1904-Torre Galatea, 1989). Painter and writer of screenplays and books. From his early youth, he had been interested in not only in painting but also by his theoretic explorations. In 1918 in Figueres he held his debut exhibition and a decade later created his first really significant written texts, such as the Manifest Groc (Yellow Manifesto – 1928) and the screenplays for Un chien andalou (The Andulasian Dog – 1928) and L’Âge d’or (The Golden Age – 1931).

His contacts with French Surrealism – and especially with the work of André Breton – led him to publish in French such texts as Le Surréalisme au service de la revolution (Surrealism in the Service of the Revolution – 1930 ) and La conquête de l’irrationnel (1935). Later, during his stay in the United States, he brought forth the novel Hidden Faces (1942) and his autobiography, The Secret Life of Salvador Dalí (same year). He also wrote books on painting, Fifty Secrets of Magic Craftsmanship (1948), and essays such as Le mithe tragique de l´Angelus de Millet (1963).

He wrote his work in various languages –Catalan, English, French– at time making strange multilingual mixtures that had tremendous expressive force. In 1995 the Barcelona publishing house Quaderns Crema released a book, L’alliberament dels dits (The Liberation of the Toes) as part of Dalí’s Obra Catalana Completa. In 2004 for the centenary of the artist´s birth, six volumes of his complete works were published by Destino in conjuction with conferences and other commemorations.

This web page aims to provide information regarding to the literary production of Salvador Dalí. One can easily find web pages about his art works, some of them listed in our «vincles» list.

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Salvador Dalí i Doménech neix a Figueres (Alt Empordà) el 1904 i mor a la Torre Galatea de la mateixa ciutat el 1989. Tot i que els seus pares eren republicans, fa els primers estudis en una escola religiosa, els Germans de la Doctrina Cristiana. El 1918 exposa les seves primeres obres al Teatre Municipal de Figueres, però també des de molt jove s’interessa pels aspectes teòrics de la pintura. Així el 1919 ja publica assaigs sobre Durer, El Greco o Da Vinci en una revista fundada per ell, Studium. Més tard anirà a l’Escola de Belles Arts, d’on és expulsat posteriorment. Durant aquesta època a Madrid s’allotja a la Residencia d’Estudiantes, la qual cosa li permet conèixer joves escriptors i cineastes, com ara Federico García Lorca, Luís Buñuel o el poeta mexicà José Moreno Villa.

Després de diverses exposicions, el 1926 viatja a París, on coneix Picasso i visita el Museu del Louvre. L’any següent comença les seves col·laboracions a L’Amic de les Arts, plataforma de la plàstica avantguardista dels anys 20. Hi publica articles com ara «La fotografia pura creació de l’esperit» o «Sant Sebastià», abans que el 1928 vegi la llum el Manifest Groc, escrit amb la col·laboració dels seus amics Lluís Montanyà i Sebastià Gasch; un atac en tota regla al neonoucentisme on mistifica l’helenisme i defensa els nous corrents artístics lligats al progrés de la tècnica. Aquest manifest tindrà continuació als Fulls grocs, dels que només arribarà a sortir un número.

El 1928 entra en contacte amb André Breton i els surrealistes francesos, treballa amb Buñuel en el guió d’Un chien andalou que s’estrena a Figueres un any més tard. És un moment complex. El 1930 Dalí ja viu amb Gala, que havia estat companya de Paul Eluard, i quan Buñuel i Dalí decideixen reunir-se a Cadaqués per a escriure el guió de L’Âge d’Or l’ambient ja no és igual que durant la estada en què van fer Un chien andalou. Aquest mateix any continua participant de les polèmiques surrealistes. A l’Ateneu Barcelonès fa una conferència on parla per primera vegada del seu mètode paranoic-crític, i poc després publica textos com L’amour et la mémoire o La femme visible a Editions Surrealistes.

El 1934 viatja amb la Gala a Nova York, la qual cosa serà el preludi de diverses estades. Entre altres treballs cal recordar el guió fet per als Germans Marx i dos textos importants per a conèixer el seu pensament artístic, com són La metamorfosi de Narcís (1937), on desenvolupa el seu mètode paranoic-crític, i la Declaració d’independència de la imaginació i els drets de l’home a la seva pròpia bogeria (1939).

La creativitat pictòrica de les estades als EUA suposa també una destacada activitat literària. El 1942 hi publica un dels seus llibres més significatius, The Secret Life of Salvador Dalí, on explica la seva història des del moment de la concepció pels seus pares fins al mateix dia en què lliura el llibre a l’editor. I el 1944 veu la llum la novel·la Hidden Faces, una exaltació de la perversitat amb crítiques al progrés i a la democràcia.

També durant aquesta època escriu un manual de consells artístics, Fifty Secrets of Magic Craftsmanship (1948), i té algunes aventures cinematogràfiques, com la intervenció al film Spellbound [Recuerda] d’Alfred Hitchcock, on il·lustra l’escena del somni, o la col·laboració amb Robert Descharnes per a qui escriu dos guions: L’aventure prodigieuse de la dentellière et du rhinocéros i Impressions de la Haute Mongolie (1975). També col·labora en obres teatrals i il·lustra llibres. De fet el seu tarannà miscel·lànic suposa que la seva obra tingui múltiples vessants, convertint-se en un dels artistes més plurals del segle XX.

Ja instal·lat de nou a Catalunya contribueix, gràcies a les seves bones relacions amb el franquisme, al reconeixement per part d’un règim obsolet de la pintura moderna, sobretot de l’obra de Picasso i, és clar, de la seva pròpia. A partir dels anys 50 els llibres de memòries o els divertiments que publica ja no tenen l’interès trencador i, sobretot, provocador i surrealista de les obres inicials. Les més interessants manifestacions artístiques d’aquesta segona època de la seva vida es troben en la seva obra plàstica i pictòrica.

Salvador Dalí mor el 1989 a la Figueres natal, dos anys després de la seva estimada Gala.

El 1995 l’editorial Quaderns Crema de Barcelona publica L’alliberament dels dits, amb la seva Obra Catalana Completa. L’any 2004, amb motiu del centenari del seu naixement, a més de conferències, celebracions i altres actes, l’editorial Destino publica les seves obres completes en sis volums.

La vida secreta de Salvador Dalí.

Vincles

Comentaris d'obra

«És molt possible que si algun projecte no tingué mai Dalí fou el d’anar-se’n a Amèrica i passar-hi una llarga temporada. S’hi veié obligat per la immensa catàstrofe de la segona guerra mundial. Ara, ben mirades les coses, aquesta impensada, insospitada determinació, li fou molt favorable. Fou potser la solució de la seva vida, i no vull pas dir de la seva vida habitual, sinó de la seva activitat artística.

Als Estats Units, hi visqué una llarguíssima temporada -sis o set anys. És una etapa molt desconeguda de la vida del pintor -potser la menys explicada. S’hi degué enyorar, és clar. Hi degué treballar de ferm. Tinc la impressió, però, que s’hi guanyà la vida -i això li evita el suburbi, la bohèmia i la mala alimentació, coses que Dalí detesta com els gats les brases. Es degué trobar amb una gran quantitat d’exiliats francesos i en general europeus de la més elevada categoria social, a part, és clar, dels americans que vivien a Europa i que s’hagueren de repatriar. Vull dir que hi trobà molts amics, cosa sempre important.»

(Josep Pla: «Salvador Dalí (una notícia)», dins Obra Completa, Homenots – Quarta sèrie, núm 29. Barcelona: Destino, 1982, p. 194-195)
 

* * *
 

«No és fàcil evitar d’escriure «fòssil» en referir-se a Dalí. Tota la seva pintura, àdhuc la més recent, en té l’alta qualitat, la «inspiració». Tampoc no és fàcil de pensar en la pintura de Dalí sense recordar els vells temps de la filosofia: entre els físics i els metafísics pre-socràtics, entre escèptics i probabilistes, entre el panteisme idealista i el panteisme racionalista trobareu en estat d’exacerbació el sofista al·lucinat que evoca, si sabeu plasticitzar la seva doctrina, Dalí. És sabut que, com el Chirico de la pintura metafísica, Dalí es considera un deixeble d’Heràclit en allò que les conclusions d’aquest filòsof tenen de tenebrosament malenconiós i de tristesa fluent. Permeteu el joc de mots: la metafísica antiidealista és ben representada per la plàstica daliniana. I m’arriscaria a proposar una il·lustració de molts dels fragments d’Empèdocles no pas per les seves conclusions, ans per la seva narració poemàtica de l’imperi de l’odi quan sorgeixen, monstruosos, els primers esbossos de vida.»

(J. V. Foix: «Temps antics: Dalí», La Publicitat, 5 d’octubre de 1934)
 

* * *
 

«Hay contra Dalí un horror muy parecido a esa hipocresía sádica que se disfraza de horror hacia el verdugo. Dalí trepa tranquilamente la escalera, pasa la soga por el cuello de André Breton o de Pablo Picasso y los cuelga sin el menor remordimiento. Pero, entre la multitud indignada que asiste a las ejecuciones, se encuentran muchos que llevan años ahorcando privadamente a Breton o a Picasso, que los han descuartizado y quemado a fuego lento en incontables mesas de café, en tertulias valencianas o parisinas o bonaerenses, pero que se mandarían a guardar apenas alguien les pidiera que firmaran sus opiniones. Dalí es un nuevo Sócrates por su despiadada habilidad para poner en descubierto las falencias individuales y colectivas…»

(Julio Cortázar)
 

* * * 
 

«Dalí tenía madera de excelente escritor y allí están La vida secreta de Salvador Dalí y la novela Rostros ocultos (que también escribió en francés) para demostrarlo. Además sus escritos teóricos son muchas veces interesantes. Yo destacaría entre ellos su ensayo sobre el «Ángelus» de Millet, que es realmente original.»

(Ian Gibson: Entrevista de Catalina Serra sobre La vida desaforada de Salvador Dalí, Diario La República, suplement Culturas, núm. 1102, 2003)
 

* * *

 

«Salvador Dalí era un home de molts interessos i un d’ells era el món científic. A la seva biblioteca tenia molts llibres sobre diferents temes i àrees científics: física, mecànica quàntica, origen de la vida, evolució, matemàtica, etc. En molt d’aquests llibres hi havia comentaris i anotacions als marges, fets pel propi Dalí (diu Josep Pla: «A la casa de Portlligat hi ha una considerable quantitat de llibres. La primera vegada que els vaig veure vaig quedar parat, perquè en els domicilis o tallers dels pintors no n’havia pràcticament vist mai cap»/…/ «Salvador Dalí tenia llibres a casa seva, a Portlligat. Alguns, molt bons. Alguns, llegits ostensiblement». Salvador Dalí, amb el seu estil característic escriu, l’octubre de 1979: «En aquests darrers cinc anys he llegit tants llibres de ciència, que no només no comprenc, però que comprenc quasi bé sempre, per no dir sempre…». També tenia moltes revistes científiques i va estar subscrit a algunes fins a la seva mort.»

(Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños: Salvador Dalí i l’ADN: en el cinquantè aniversari de la doble hèlix)