Lluís Coquard

1922-2009

Lluís Coquard (Barcelona, 1922 – 2009) escriptor autodidacte que ha desenvolupat la majoria de la seva tasca com a autor teatral. S’inicia en el teatre professional l’any 1958 amb l’estrena al teatre Guimerà, de Barcelona, de Pulgarcito y los gigantes per la companyia de Luis Orduna. Uns mesos després estrena al Teatre Romea una altra obra infantil: El petit dels tres tambors, amb les primeres figures del teatre català del moment.

Segueix escrivint obres teatrals per a nois i noies i també per a tots els públics i les seves obres s’estrenen en els més diversos punts de Catalunya i Balears. Especialitzat en teatre infantil, àmbit on ha estat distingit amb nombrosos premis, però no ha descuidat mai el teatre per adults ni l’humor. En els darrers anys, va accentuar la producció de comèdies de tema vodevil, amb gran acceptació per part del públic.

Té obres estrenades en castellà (algunes traduccions del català) i guions difosos per TVE. També han estat difosos per Radio Barcelona i RNE, guions en castellà. És autor de textos humorístics i guions d’historietes per a diverses revistes infantils.

Fou soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l’AELC.
Fotografia: Arxiu personal de l’autor.

Castellano

Castellano

Lluís Coquard (Barcelona, 1922 – 2009) es un escritor autodidacta que ha desarrolldo la mayoría de su labor como autor teatral. Se inicia en el teatro profesional en el año 1958 con la estrena en el teatro Guimerà, de Barcelona, de Pulgarcito y los gigantes por la companyía de Luis Orduna. Unos meses después estrena en el Teatro Romea obtra obra infantil: El petit dels tres tambors (El menor de los tres tambores), con las primeras figuras del teatro catalan del momento.

Ha escrito obras teatrales para chicos y chicas y también para todos los públicos y sus obras se han estrendo en en los puntos más diveros de Catalunya y Baleares.

English

English

Lluís Coquard (Barcelona, 1922 – 2009) is a self-taught writer who has mainly worked in the domain of theatre. He made his debut in professional theatre in 1858 with the premiere in the Guimerà Theatre of Barcelona of Pulgarcito y los gigantes (Tom Thumb and the Giants) performed by the Luis Orduna Company. Some months later he premiered a play for children in the Romea Theatre: El petit dels tres tambors (The Boy with Three Drums), starring the leading actors of Catalan theatre at the time.

He has continued to write theatre for children and for other types of audience as well, his works being performed in different parts of Catalonia and the Balearic Islands. Although he has specialised in children’s theatre, in which domain he has been awarded numerous prizes, he has never stopped writing adult theatre and comedy. In recent years, he has been writing more vaudeville-style comedies, which have been a great success with the public.

Some of his works have been performed in Spanish (several translated from Catalan) and his scripts in Spanish have been broadcast by Radio Barcelona and RNE (national radio). He has also written humorous texts and scripts for comic strips in a range of children’s magazines.

He was a member of AELC (Association of Catalan Language Writers).

Web page: Toni Terrades for AELC.
Translation: Julie Wark.
Photograph: Author’s personal files.

Biografia

Lluís Coquard, barceloní, nascut de família modesta a la vila de Gràcia el 28 de juny de 1922.

Quan comença la guerra civil té quinze anys i ja treballa per ajudar a casa. Només ha anat a escola primària. Té una certa mà pel dibuix, fet que l’ajuda, ja en temps de pau, a entrar com a delineant a la fàbrica Hispano Olivetti. Mesos més tard, amb alguns companys de treball, organitza un quadre escènic, on fa de tot: ajudant de direcció, actor còmic, coordinació de programes, lectura d’obres… i com havia de ser, l’any 1948 el grup estrena la seva primera obra: la comèdia en un acte Tot per unes cartes, on també fa un petit paper. Per aquells temps fa amistat amb Armand Matías i Guiu, també afeccionat al teatre i comencen a escriure en col·laboració, del que queda constància una desena de comèdies còmiques. Simultàniament, inicia tasques periodístiques a la revista setmanal Momento, amb entrevistes i reportatges, destacant la seva secció «El caricaturista y su mono», on contacta amb els millors dibuixants humorístics de l’època, des de l’Opisso a en Cesc. Gràcies a Josep Escobar, contacta amb l’editorial Bruguera, on col·labora amb textos d’humor i guions de tota mena.

L’any 1953 fa de redactor en cap del setmanari d’humor Tururut, escrit en castellà, però pensat en català, creat pel dibuixant Cesc. L’any següent entra a Radio Nacional com a guionista. Fa dos programes setmanals durant quatre anys. L’octubre del 1958, s’inaugura a Barcelona el teatre Guimerà: Pulgarcito y sus hermanos és l’obra de Coquard que inicia amb èxit la programació per a nois i noies, amb gran afluència de públic. Èxit que li obre la porta del teatre Romea, on la companyia Maragall, de Carles Lloret i Lluís Nonell, li estrena El petit dels tres tambors. I encara més: directius de Televisió acompanyen als seus fills a veure Pulgarcito i s’ho passen bé. I com que estan preparant una programació infantil per televisió, demanen a l’autor la seva col·laboració, i aquest és l’inici d’una sèrie de guions de Coquard emesos des dels estudis Miramar, inaugurats feia poc.

Surten oportunitats que s’han d’aprofitar: escriu en el temps que li queda lliure a la Olivetti, on ha passat a Publicitat. Té un sou modest però fix, i és casat, amb dues filles i una tercera en camí; però està lligat moltes hores a l’empresa; sort en té de la seva dona, que li dóna suport i es cuida de les gestions amb editors i empresaris. S’inaugura a Barcelona el teatre «Peques», amb espectacles per a infants en castellà. Les obres d’en Coquard s’hi representen amb regularitat, especialment Patufet, en català, ja que l’autor s’ha negat a traduir-la: l’èxit de públic obliga l’empresa a reposar-la cada any. Simultàniament escriu comèdies d’humor: Amor… direcció prohibida i La núvia portava cua són programades per la majoria de grups de teatre d’aficionats de Catalunya i Balears, sumant centenars de representacions.

L’any 1962, el seu sainet Un plat de crema obté el premi «Emili Vilanova / Festa», fet que l’estimula a seguir escrivint per al teatre, principalment obres per a nois i noies aconseguint nous guardons: el del «Teatre Escolar / Federació de Centres d’Ensenyança Primària, no estatal, 1968» pel tríptic Titirimundi, l'»Internacional de Teatro AETIJ, 1969″, dos «Ciutat de Barcelona», anys 1969 i 1975, el «Ciutat de Lleida, 1977» i diverses nominacions. El desembre de 1968 torna a publicar-se el setmanari infantil i juvenil Patufet. En Coquard hi col·labora des del primer número fins al 167, el juny de 1973, quan deixa de publicar-se.

L’any 1983 es jubila, després de quaranta anys de treballar a l’empresa Olivetti. L’any següent, «U de Cuc» li estrena La Cendrosa Ventafocs, obra escrita amb col·laboració amb el director de la companyia Francesc Alborch, col·laboració que seguirà amb cinc obres més, una d’elles Mediterrània, Mediterrània, premiada l’obra i el muntatge escènic. Segueix escrivint: últimament accentuant la producció de comèdies de vodevil, amb gran acceptació de públic, com són No em toquis la Flor, L’estiuet del senyor Martí, La teva dona m’enganya, Ens ha caigut la sogra, Avi jove vol companyia, L’amor entra per la finestra i Un intrús a la família. També ha començat a representar-se la seva obra de teatre per a infants: Unes ulleres extraordinàries. L’any 2007 va escriure i publicar les comèdies-vodevil Un amant de comèdia i El sofà dels secrets.

Lluís Coquard té obres traduïdes al castellà, el gallec, l’italià i el portuguès.

Mor a Barcelona el 28 d’agost de 2009.
 

Premis

  • Emili Vilanova / FESTA (1962): Un plat de crema.
  • Teatre Escolar / Federació de Centres d’Ensenyança Primària (1968): Titirimundi.
  • Internacional de Teatro AETIJ (1969): El viajero del espacio [castellà].
  • Ciutat de Barcelona de teatre infantil (1969): Juguem tot fent teatre.
  • J 20 , de teatro (1973): Unos lentes para ver [castellà].
  • Ciutat de Barcelona de teatre infantil (1975): Aquilí i la llàntia d’Aladí.
  • Ciutat de Lleida de teatre infantil (1977): Els bruts de Vallneta.
  • Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs-Cavall Fort de literatura per a infants (1984): Mediterrània, Mediterrània [amb Francesc Alborch].
  • Aquí hi ha mullader.

    Vincles

    Antologia

    PRIMERA PART

    ACTE PRIMER

    És de dia. A primera hora d’un matí de diumenge.
    En alçar-se el teló, ningú a l’escena. Poc després, per la segona dreta, entra la MONTSE, jove i bonica, vestida solament amb una samarreta estampada, de talla d’home, que naturalment li ve gran.

    MONTSE: (Badallant i estirant els braços voluptuosament.)
    Aaaaa… aaah! Jordi, on t’has ficat?
    JORDI: (Dins.) Ara vinc, amor!
    MONTSE: (Deixant-se caure al sofà i tornant a estirar-se.) Aaaa… aaah! Això sí, que és viure! Dolça llibertat!

    (Per la primera dreta entra en JORDI, un jove de bona presència, vestit amb bermudes. Porta una safata amb un servei d’esmorzar per a dos. Al centre de la safata destaca una petita ensaïmada amb una candela encesa.

    JORDI: (Cantussejant amb ritme d'»Aniversari feliç».) Ani-ver-sa-ri fe-liç! El qui t’es-ti-ma et de-sit-ja, ani-ver-sa-ri fe-liç! (Deixa la safata a la tauleta.)
    MONTSE: (Aplaudint i rient) Oooooh! Que n’ets, de mao i ximplet!
    JORDI: Avui fa un mes, princesa! Un mes que vivim sols i en un pis nostre. S’ha de celebrar!
    MONTSE: Encara em sembla un somni!
    JORDI: I a mi! Però estem desperts i ben desperts! (Indicant-li la candela.) Bufa!
    MONTSE: Tu, també! Ho celebrem tots dos.
    JORDI: Tu manes, pinyonet! (Se li situa a prop, amb les galtes frec a frec).
    MONTSE: Pensa un desig. A la una, a les dues… ja! (Bufen tots dos. Després es miren i es besen.) Oh, Jordi!
    JORDI: Quin és el teu desig?
    MONTSE: És un secret! Si el revelés, potser no es realitzaria.
    JORDI: Segur que hem coincidit! Que aquest somni que estem vivint, duri, duri i duri… com aquelles piles.

    (Inici de l’obra Ens ha caigut la sogra. Barcelona: Millà, 1995, p. 3)

    * * *

    ACTE SEGON

    Uns segons després de l’acte primer. L’HUMBERT i la FLORA romanen a escena, tal com estaven situats al final de l’acte anterior.

    FLORA: Que puc passar…?
    HUMBERT: Oh, sí, sí! Passa, ja que ets aquí.

    (La FLORA avança. Per la segona dreta entra la LAURA.)

    LAURA: Han trucat, oi? (Sorpresa en veure la FLORA.) Vaja! Tenim visita!
    FLORA: Humbert! Tu no estàs sol!
    LAURA: No, bufona! És un home molt ben acompanyat. I més del que et penses.
    HUMBERT: (Incòmode) Laura… Ella és la Flora, la persona que estava esperant… (A la FLORA.) La Laura és… una veïna, saps?
    LAURA: Més que veïna! Sóc copropietària d’aquest àtic!
    FLORA: És… teu?… Vius aquí?
    HUMBERT: No hi viu!
    LAURA: Com si hi visqués, saps? (Canvi.) I per quin diantre t’he de donar tantes explicacions?
    HUMBERT: Aclarim-ho! El pis me’l va cedir en Valentí Riberes…
    FLORA: Però, que no és d’ella…? De la Laura?
    LAURA: No t’hi capfiquis! Com més t’ho explicaria, més ho embrollaríem!

    (De l’obra A l’armari i al llit al primer crit. Barcelona: Millà, 1996, p. 37)

    * * *

    (En POMPEU i la TINA es miren, desafiadors. En JOAN, la GISELA i la MAR intenten calmar-los. La JUSTA, fa estona, que s’ha assegut al fons, seguint l’espectacle.)

    GISELA: Serenitat, pares, serenitat.
    MAR: Barallar-se no porta enlloc!
    JOAN: Es poden arreglar els comptes de manera civilitzada.
    TINA: Un advocat! Busqueu-me un advocat!
    POMPEU: El que has de trobar és un prestador a qui puguis enredar!
    GISELA: Pau! Si us plau, pau!
    MAR: Enteniment, mamà!
    JOAN: Calmi’s, senyor Rius!
    TINA: Saltamarges!
    POMPEU: Trampista compulsiva!

    (Tots parlen simultàniament. Gran guirigall. Pel fons, entra en CANUT.)

    CANUT: Ez verd, ben verd!

    (S’adona de l’ambient de discussió.)

    Ui! Quin Galliner!
    JUSTA: Els diners, Canut! La mare dels ous!

    TELÓ RÀPID

    (De l’obra Casats per amor… a la pasta. Barcelona: Millà, 1999, p. 53-54)