Joan Colomines i Puig

Joan Colomines i Puig(Barcelona, 1922-2011). Cursa estudios de medicina y filosofía y letras. Desde muy pronto se interesa por el mundo de la literatura, pero hasta 1962 no ve la luz su primer libro de poemas, A tres veus, preludio de una intensa actividad en este campo. Buena muestra de ello puede ser la fundación de la revista Poemes (1963), que tuvo problemas con la censura española, o del Arxiu Fonològic de Poesia, así como de sus colaboraciones en numerosos medios, de las cuales podemos destacar les realizadas en Xaloc (publicada en Méjico), Serra d’Or o el periódico Avui, entre otros. En 1986 reune su poesía en el volumen Autoretrat, publicado por la editorial Proa.

A pesar de escribir una poesía que parte de experiencias personales, su talante crítico ante la situación de Cataluña lo convierten en un referente colectivo. Su ideario se puede encontrar en el manifiesto Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (1971), y en el libro La poesia, un combat per Catalunya (1979). Como promotor de la poesía catalana creó la colección Les hores extres y participó en la fundación del premio Amadeu Oller.

Su faceta cívica no se detiene en la poesía. Colomines fue diputado en el Parlament de Catalunya durante doce años (1980-1992), presidente de la Associació Catalana d’Ex-presos polítics (1976-1982), y presidente de la Comissió de Política Cultural del Parlament (1984-1992). También ha tratado de contribuir a la memoria histórica del antifranquismo con libros de memorias, de entre los cuales se debe destacar El compromís de viure : apunts de memòria, III (1999), o el más reciente Crónica de l’antifranquisme a Catalunya (2003). De su trabajo como médico sobresale la actividad como presidente de la Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic (1995); también tuvo a su cargo los temas médicos en la Gran Enciclopèdia Catalana.

Además de la Creu de Sant Jordi, el 1998, recibió entre otros premios el de la Fundació Ramon Trias Fargas, por su libro El compromís de viure. También ha escrito crónicas políticas, teatro y traducción.

Fue socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para la AELC.

Joan Colomines i Puig (Barcelona, 1922-2011) studied Medicine, Philosophy and Letters. In 1962 he published his first book of poems A tres veus (In Three Voices), after which came Dos llibres: Suburbis i Cançons al meu país (Two Books: Suburbs and Songs to My Country, 1964), La vida a cada pas (Life at Every Step, 1968) and El jardí (The Garden, 1982). His complete poetic work was published in the book Autoretrat (Self Portrait, 1986). He founded the review Poemes in 1963 and was involved in some of the milestone events of Catalan poetry in the final years of the Franco dictatorship, for example establishing the Amadeu Oller Prize. He also wrote books aimed at laying the foundations for setting to rights the intellectual climate in Catalonia at this time. Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (Towards a New, Real and Necessary Poetic Movement, 1971) is one example. His poetry addresses collective issues although from the standpoint of personal experiences.

He has also written the memoirs El compromís de viure: apunts de memòria, III (The Commitment to Live: Notes from Memory III, 1999) and Crònica de l’antifranquisme a Catalunya (A Chronicle of the Anti-Franco Movement in Catalonia, 2003), among other works.

He has received prizes and distinctions, notable among them being the Sant Jordi (Saint George) Cross in 1998. He is also interested in the fields of political writing, theatre and translation.

He was a member of AELC (Association of Catalan Language Writers).

Web page: Xulio Ricardo Trigo
Translation: Julie Wark.

Joan Colomines i Puig neix a Barcelona el 29 de novembre de 1922. Va fer estudis de medicina i de filosofia i lletres. Des de molt aviat es va interessar pel món de la literatura, però fins al 1962 no veu la llum el seu primer llibre de poemes, A tres veus, preludi d’una intensa tasca en aquest camp. Bona mostra pot ser la fundació de la revista Poemes (1963), que va tenir problemes amb la censura espanyola, o de l’Arxiu Fonològic de Poesia, així com les seves col·laboracions en nombrosos mitjans, de les quals podem destacar les fetes a Xaloc (publicada a Mèxic), Serra d’Or o l’Avui, entre altres. El 1986 va aplegar la seva poesia al volum Autoretrat, publicat per l’editorial Proa.

Tot i escriure una poesia que beu d’experiències personals, el seu tarannà crític davant la situació a Catalunya el converteixen en un referent col·lectiu. El seu ideari es pot trobar al manifest Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (1971), i al llibre La poesia, un combat per Catalunya (1979). Com a promotor de la poesia catalana va crear la col·lecció Les hores extres i va participar en la creació del Premi Amadeu Oller.

Aquesta vessant cívica no s’atura en la poesia. Colomines va ser diputat al Parlament de Catalunya durant dotze anys (1980-1992), president de l’Associació Catalana d’Ex-presos polítics (1976-1982), i president de la Comissió de Política Cultural del Parlament (1984-1992). També ha tractat de contribuir a la memòria històrica de l’antifranquisme amb llibres de memòries, d’entre els quals s’ha de destacar El compromís de viure: apunts de memòria, III, o el més recent Crònica de l’antifranquisme a Catalunya (2003). De la seva tasca com a metge s’ha d’esmentar l’activitat com a president de l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic (1995); també es va ocupar dels temes mèdics a la Gran Enciclopèdia Catalana.

A més de la Creu de Sant Jordi, el 1998, va rebre entre altres premis el de la Fundació Ramon Trias Fargas, pel seu llibre El compromís de viure. Ha conreat també la crònica política, el teatre i la traducció.

Mor a Barcelona el 22 de febrer de 2011.