Narrativa infantil i juvenil Narrativa breu Crítica literària o assaig Altres Poesia infantil i juvenil Estudis sobre l'autor/autora

Lola Casas

Lola Casas (Mataró, 1951). Escriptora, mestra i divulgadora.

Com a escriptora conrea, sobretot, la poesia infantil i els contes per a infants. És autora de més d’una cinquantena de títols com els poemaris Retalls poètics (2001), Poemes de cada dia (2004), Poemes petits (2006), Poemes per a un bon Nadal (2009), Rodolins (2010), Animalades de paper (2011), Com ho acabes? (2013), De cap a peus: poemes del cos humà (2014) o Poemes per… (2016). Entre les obres de narrativa infantil destaquen títols com El jersei (2002), Em diuen Tano (2003), L’escala d’en Pinxo (2006) o Ernest (2007). Com a resultat de la correspondència que durant quatre anys manté amb Roald Dahl, apareix el llibre Tot Dahl (1999), on l’autora repassa l’obra de l’escriptor gal·lès. 

Lola Casas s’ha dedicat a la docència durant més de quaranta anys. Compagina la feina com a escriptora amb la tasca de formadora i conferenciant sobre literatura i cinema i també es dedica a realitzar voluntariats a diferents escoles i institucions. Col·labora amb Mataró Ràdio i La Xarxa, en programes de divulgació literària i cinematogràfica.

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l’AELC.
Fotografia: Arxiu personal de l’autora.

Castellano

Castellano

Lola Casas (Mataró, 1951). Escritora, maestra y divulgadora.

Como escritora conrea, sobretodo, la poesía infantil y los cuentos para niños. Es autora de más de cincuenta títulos como los poemarios Retalls poètics (2001), Poemes de cada dia (2004), Poemes petits (2006), Poemes per a un bon Nadal (2009), Rodolins (2010), Animalades de paper (2011), Com ho acabes? (2013), De cap a peus: poemes del cos humà (2014) o Poemes per… (2016). Entre las obras de narrativa infantil destacan títulos como El jersei (2002), Em diuen Tano (2003), L’escala d’en Pinxo (2006) o Ernest (2007). Como resultado de la correspondencia que durante cuatro años mantiene con Roald Dahl, aparece el libro Tot Dahl (1999), en el que la autora repasa la obra del escritor galés. 

Lola Casas se ha dedicado a la docencia durante más de cuarenta años. Compagina el trabajo como escritora con la labor de formadora y conferenciante sobre literatura y cine y también se dedica a realizar voluntariados en distintas escuelas e instituciones. Colabora con Mataró Ràdio y La Xarxa, en programas de divulgación literaria y cinematográfica.

Es socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Toni Terrades para la AELC.
Fotografía: Archivo personal de la autora.

English

Lola Casas English

Lola Casas (Mataró, 1951) is a writer, teacher and public lecturer. 

Mainly writing children’s stories and poetry, she has published more than fifty titles including the poetry collections Retalls poètics (2001), Poemes de cada dia (2004), Poemes petits (2006), Poemes per a un bon Nadal (2009), Rodolins (2010), Animalades de paper (2011), Com ho acabes? (2013), De cap a peus: poemes del cos humà (2014) and Poemes per… (2016). Notable among her works of children’s fiction are the titles El jersei (2002), Em diuen Tano (2003), L’escala d’en Pinxo (2006) and Ernest (2007). Her book Tot Dahl (1999), in which she reviews the work of Roald Dahl, is the result of her many years of correspondence with this Welsh-born author.

Lola Casas has worked as a teacher for more than forty years, combining this and her work as a writer with training activity and lectures on literature and films, as well as voluntary projects in schools and institutions. She also works with Mataró Ràdio and La Xarxa in programmes popularising literature and cinema.

Casas is an honorary member of Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers – AELC). 

Web page: Toni Terrades for AELC. 
Photograph: Author’s personal files.
Translated by Julie Wark.

Biografia

Lola Casas neix a Mataró el 30 de juny de 1951.

Amb només disset anys comença a fer de mestra, professió que ha exercit durant més de quaranta anys. Diplomada en Formació del Professorat d’Educació General Bàsica, es dedica especialment al foment de la lectura entre els lectors més joves i, així, duu a terme projectes com la «Biblioteca d’aula», que posa a l’abast dels alumnes una selecció de títols per tal de promoure la lectura. Entre els anys 2003 i 2005 dirigeix el projecte «Lectures en veu alta», amb el patrocini de la Cambra del Llibre de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya i amb l’objectiu d’ajudar a adquirir hàbits de lectura al públic més jove.

Durant quatre anys, i amb els alumnes de l’escola Camí del Mig de Mataró, manté correspondència amb l’autor gal·lès Roald Dahl. Fruit d’aquesta relació neix el llibre Tot Dahl (1999), on l’autora repassa l’obra de l’escriptor. Conjuntament amb els seus alumnes també realitza quatre migmetratges, dos dels quals són premiats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lola Casas és autora de més de cinquanta títols, entre llibres de poesia infantil, contes per a infants i obres didàctiques i de divulgació. És autora, entre molts altres, dels poemaris Retalls poètics (2001), Poemes de cada dia (2004), Poemes petits (2006), Poemes per a un bon Nadal (2009), Rodolins (2010), Visca Sant Jordi! (2010), Animalades de paper (2011), Com ho acabes? (2013), De cap a peus: poemes del cos humà (2014), Ocellets, ocells, ocellots (2015) o Poemes per… (2016). Entre les obres de narrativa infantil destaquen títols com El jersei (2002), Em diuen Tano (2003), L’escala d’en Pinxo (2006) o Ernest (2007).

Compagina la feina com a escriptora amb la de formadora i conferenciant sobre literatura i cinema. També es dedica a realitzar voluntariats a diferents escoles i institucions. Interessada en el mitjà radiofònic, col·labora amb Mataró Ràdio i La Xarxa, en programes de divulgació literària i cinematogràfica.

El jersei.

Vincles

Comentaris d'obra

En el campo de la literatura infantil y juvenil, la poesía es la gran olvidada y, sin embargo, el primer contacto del niño con el lenguaje «culto» es a través de sus primeros juegos de expresión oral extraídos del folklore popular: canciones de cuna, juegos de balanceo y movimiento, rimas, trabalenguas… con los que aprende a relacionarse afectiva y socialmente. El ritmo, la cadencia, la melodía forman parte del mundo infantil por lo que la poesía, tanto si es rimada o de verso libre, queda muy próxima a él. Pero poner la poesía al alcance de los niños no es infantilizarla y a veces cuatro versos en rima son llamados poemas, con la excusa de que son para niños. Afortunadamente, en las distintas lenguas de nuestro país, buenos escritores cultivan este género, sin contar con los grandes poetas que también pensaron en un auditorio infantil.

[…]

Animales tan comunes como la hormiga, la mosca, la mariposa o la ardilla forman parte junto al grillo, el jabalí, la urraca, la abubilla o el tejón de un nuevo bestiario en el que Lola Casas, con un lenguaje preciso y lleno de imágenes, teje poemas en torno a cada personaje, resaltando con humor las características de cada animal. El arreglo musical es de Ángel Valverde, que a ritmo de samba, de rock, de bossa nova o de swing pone música a los textos que interpretan conocidos cantantes. Las vigorosas ilustraciones de Sergi Mora confieren al conjunto coherencia y vistosidad.

(Maria Eulàlia Ventalló: «Poesías para niños con mucho ritmo», La Vanguardia. Culturas, núm. 83, 21 de gener del 2004, p. 12)

 

* * *

 

És difícil trobar llibres de poemes per als més menuts, perquè escriure’ls no és una tasca gens fàcil. Lola Casas ens presenta en aquest llibre seixanta-sis petits poemes, agrupats per temes molt propers als infants: els animals, el cos, la natura, el menjar i la vida quotidiana. Les composicions —escrites en un vocabulari bàsic— es basen en el plaer del ritme i de la rima, en imatges i comparacions simpàtiques, i a voltes originals i sorprenents, fetes amb gràcia i vivacitat. Al·lusions al món dels contes, a objectes de la vida quotidiana, a jocs i joguines, etc. fan que els poemes siguin entenedors i alhora suggeridors. La senzilla musicalitat i la brevetat afavoreixen la memorització com un joc. Vet ací, a tall d’exemple, el poema titulat Dent: «Sota el coixí, / la poso a dormir. / I, a l’endemà…, / què hi haurà?». Finalment, les il·lustracions de Gustavo Roldán, tot i no tenir color, són atractives i molt adients a les característiques dels poemes, i estan amanides amb un punt d’ironia.

(Caterina Valriu: «Poemes petits. Lola Casas», Avui Cultura, 21 de desembre el 2006, p. 19. 

 

* * *

 

Tot i que Animalades de paper ens ha arribat en un format llibre, només cal fullejar les seves setanta pàgines per adonar-se que darrere aquest recull de petits poemes d’animals s’hi amaga un projecte com n’hi ha pocs, amb lletres majúscules. Un projecte que parteix d’una idea original del músic, compositor, actor i il·lustrador Pere Cabaret i que ha disposat de la complicitat de la poetessa mataronina Lola Casas. Ambdós autors, que coneixen molt bé l’àmbit escolar, saben que un recull de poemes curts i fàcils de memoritzar serà molt ben rebut entre mestres i infants. I encara més si aquests giren al voltant del fascinant món de les bèsties. Però juganers com són de mena, han volgut anar més enllà i el que seria un poemari pur i dur ha donat peu a un treball interdisciplinari que ha unificat la literatura amb la dansa, la fotografia i la plàstica. Mirant les fotografies que il·lustren el llibre, imaginant l’experiència d’aquests nois i noies que riuen, dansen, juguen amb el cos i creen amb papers d’embalar, m’ha vingut al cap la teoria dels Cent llenguatges dels infants que vam aprendre dels nostres veïns d’Itàlia, de les escoles bressol de la zona de Reggio Emilia. Quants llenguatges que tenen els nostres infants per expressar-se i quin poc cas en fem sovint. Unes premisses pedagògiques que, igual que aquest llibre, fomenten l’entusiasme i volen despertar les ganes d’aprendre dels nens i nenes, amb total confiança de les seves capacitats. Animalades de paper és un llibre original i atrevit, que convida a repetir l’experiència, a buscar altres maneres d’apropar-nos a la creació literària d’una forma més autèntica, més vivencial i, sobretot, més divertida.

(Glòria Gorchs: «Interdisciplinari», Presència, núm. 2089, 9-15 de març del 2012, p. 36)

 

* * *

 

Aquest llibre neix a partir d’una idea de Pere Cabaret, que ha imaginat un món ple d’animals —d’ara i d’abans, reals i inventats— que han incitat la Lola Casas a escriure un centenar de poemes, en un bell homenatge al gènere dels bestiaris en la més pura línia de Carner o Pere Quart. Poemes breus, endevinalles i jocs de paraules ens evoquen animals que toquen de peus a terra i animals amb el cap als núvols, però també animals en remull o d’altres que, com indica el sumari, no són ni fu ni fa. El mateix Pere Cabaret ha creat unes coreografies protagonitzades per nens i nenes que recreen plàsticament els animals i l’Esther López les ha captades en les fantàstiques fotografies que il·lustren el text, en una proposta que conjuga diversos llenguatges artístics amb uns resultats excel·lents.

(Mònica Baró: «Casas, Lola; Cabaret, Pere. Animalades de paper«, Faristol, núm. 73, setembre del 2012, p. 22)

Entrevistes

—Què és per a tu la lectura?
—Un espai de llibertat i de tranquil·litat. Un moment que és molt personal i intransferible. Fent de mestra o escrivint i llegint pels altres també és una manera d’estar per tu, un bàlsam.

[…]

—Quines diries que són les preferències literàries dels infants?
—Actualment els nens estan molt desemparats amb la lectura. Els mestres tenen molta feina i es pensen que amb un mateix llibre per a tothom ja n’hi ha prou. Si tinguéssim més temps dedicat al fet de llegir com fèiem abans, per parlar, compartir, seria diferent. Avui en dia hi ha un excés de «sagues». Has de donar oportunitat per triar, estona per buscar, provar, parlar, orientar-los. Ells busquen un llibre que els enganxi, que sigui divertit, que tingui emoció. Si es malegen massa acaben anant a buscar llibres iguals…

—Quin paper té o pot tenir la biblioteca escolar en la formació dels infants?
—La biblioteca escolar s’ha de complementar amb la biblioteca d’aula. La biblioteca l’ha de portar un mestre-bibliotecari (tècnic) i compartir el pes de la lectura amb el tutor. La biblioteca escolar és la mare de les biblioteques d’aula, és el centre de recursos de l’escola. […] és el tutor qui ha de vetllar per la lectura dels seus nens i nenes, el mestre-bibliotecari no pot suplir la seva feina: ha de ser una feina d’equip.

—Quins elements fan un llibre atractiu?
—En general que atrapi, que tingui els marges adequats, la lletra que s’entengui, bones il·lustracions. Que l’edició atrapi, que estigui ben editat, ben escrit. Està molt bé que es pugui trobar una estona perquè el nen pugui parlar amb el mestre d’aquests aspectes, ha d’haver-hi un canal. […] el nen s’ha d’educar amb aquest diàleg.

—Quines són per a tu les claus per motivar a la lectura?
—És molt important que estigui ben valorada dins l’escola, que els nens parlin de llibres com un fet normal. Els mestres han de llegir llibres infantils i juvenils, han d’estar al dia. Els nens han de notar que el mestre l’ha llegit. Cal anar amb compte amb les lectures obligatòries. El tutor ha d’acostar el llibre als nens. Fomentar la biblioteca personal, defugir una mica dels llibres massa socialitzats. A l’escola fèiem comprar a cada nen dos llibres, es repartien i després se’ls enduien per tenir a casa. Està bé socialitzar els llibres de text, però els nens i nenes també haurien de comprar per a ells. Triar amb llibertat. Fomentar la lectura en veu alta del mestre. Fer tertúlies literàries a l’aula, donar espai per poder-ho fer. Relacionar la lectura amb la música i el cinema. Acordar entre alumnes i mestres quan deixarem un llibre si no ens agrada, per exemple, si és un llibre gruixut, a la pàgina vint-i-cinc, si és més curt, a la deu; quants en llegirem cada any, més o menys… Cal tenir en compte que els nens es comprometen, no enganyen, es recomanen entre ells, el mestre pot anar aportant les novetats i la lectura flueix, es transforma en una cosa normal. Rellegint, buscant diferents versions, obres traduïdes, la lectura s’enriqueix molt.

—Quin és el projecte o tasca més important que tens ara entre mans?
—Anar per les escoles i biblioteques de Catalunya, intentar treure la poesia al carrer. Crear, animar les botigues a que regalin poemes als clients, que una floristeria en regali un amb la flor o planta, que en una llibreria-cafeteria n’hi hagi de penjats per tot arreu. Per exemple, a Solsona hem fet que el dia de la poesia estigui present a noranta-cinc comerços. La poesia costa, però li hem de treure la pols.

([S.S.]: Fragment de l'»Entrevista a Lola Casas» a la Bibliomèdia, Àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya)

Antologia

Em diuen Tano
i soc un ruquet fort i rodanxó,
de pèl color marró i orella llarga.
Alguns m’anomenen burro,
d’altres em diuen ase.

Sobre el meu llom de pèl gruixut
he traginat tota mena de càrregues:
gent gran i petita, cabassos de verdura,
feixos de llenya…

Però un dia, a la casa de pagès on vivia,
va arribar una furgoneta, i de cop i volta…
vaig deixar de ser útil!

(Em diuen Tano. Barcelona: La Galera, 2003, p. 2-4)

* * *

La meva feina ha canviat.
Cada dia ens venen a veure
persones diferents: nens i nenes d’escoles,
gent gran, famílies senceres, i,
amb els meus amics rucs
i els nois encarregats,
fem passejades per les senderes
i els camins del bosc.

I mentre passejo tinc temps per escoltar…

I escolto…
El vent que corre amb ales de seda.
Les fulles dansant els arbres.
Les formigues xerra que xerraràs.
Les granotes muntant un concert.
El rierol que llisca de puntetes entre les pedres.
Els ocells refilant de bon matí.

(Em diuen Tano. Barcelona: La Galera, 2003, p. 12-13)

* * *

DIA DE PLATJA

Tovallola de les grosses,
para-sol de molt color,
ulleres, tub i aletes…
Anem a la Cala Major!
El mar es gronxa en onades,
les roques brillen al sol,
les gavines cridaneres
aixequen totes el vol.
La sorra està molt calenta,
el cel és blau de tinter,
tots correm fins a ran d’aigua…
Jo m’hi capbusso el primer!

(Poemes de cada dia. Barcelona: Baula, 2004, p. 8)

* * *

OBLIGACIONS

Sortint de l’escola,
després de jugar,
em poso a fer els deures
abans de sopar.
Llibreta de Llengua,
la repassaré!
i les Matemàtiques,
també les faré!
Els rius i muntanyes,
els he de saber!
Els noms dels planetes,
el llistat sencer!
Ai mare, mareta,
podem sopar ja?
Tinc la panxa buida
i el cap com un bombo
de tant estudiar!

(Poemes de cada dia. Barcelona: Baula, 2004, p. 12)

* * *

CONSTIPAT

El meu nas està esverat,
el coll em fa pessigolles
i la tos m’ha arreplegat.
La gola, la tinc ben rasposa
com si fos un fregall vell.
El mocador a tota hora
(mel i suc de llimona)
i un drap mullat al clatell.
Quin constipat que tragino.
El cap el noto bullent!
I la mare,
que és molt sàvia,
em porta un brou ben calent.
Apa abriga’t, no t’amoïnis
com tu… hi ha un pila de gent.

(Poemes de cada dia. Barcelona: Baula, 2004, p. 40)

* * *

ESTRELLA

Minúscul
trosset de fusta:
et fiques
tan enganxat,
dins la carn
entaforat,
que només
pot estirar-te
(mare meva,
quin horror!)
unes pinces
punxegudes
que burxin
amb mal humor.

(Poemes petits. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, p. 17)

* * *

ÀTOMS

Només
el científic amatent,
que observa
a través de la màgia
d’un microscopi potent,
pot arribar a guaitar
els secrets que porteu dins
que tant costen d’esbrinar.

(Poemes petits. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, p. 29)

* * *

GRA DE SORRA

Has viatjat
rodolant.
Has lliscat
passejant.
Has ballat
i saltat
i a la vora
de la mar
(punt final)
t’hi has quedat.

(Poemes petits. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, p. 35)

* * *

SARGANTANA

Tan discreta,
sempre a punt.
Ara s’enfila
marge amunt.
Sense demanar permís,
pren el sol
sobre el pedrís.

(Animalades de paper. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011, p. 10)

* * *

TIGRE

El tigre! El tigre!
Està rondant el tancat.
Que tothom estigui alerta
si no vol ser endrapat!
Un gatàs de pell ratllada
ha posat la por al cos
a la gent de la contrada.
Quin ensurt més horrorós
tot quisqui ha tocat el dos!
en sentir entre el boscatge
el gruny tan esgarrifós
d’aquesta bèstia salvatge.

(Animalades de paper. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011, p. 27)