Àngels Cardona Castro
1923-2011Àngels Cardona Castro (Tarragona, 1923 – Barcelona, 2011). Interessada en la literatura des de ben jove, estudia filologia germànica a la universitat i es doctora en filologia romànica. Durant molts anys ha estat vinculada a la Universitat de Navarra com a catedràtica de llengua i literatura espanyoles i de teoria de la literatura.
L’any 1983 surt a la llum el seu primer recull de poesia, Poemas de mi muerte joven, seguit amb una gran regularitat per altres reculls, amb títols com Oratorio (1987), Segundo oratorio (1988), El libro del alba (1991), Aunque haya niebla (1992), Segundo libro del alba (1994), Conversaciones con los ángeles (1998), entre d’altres. El 1995 rep el Premi Vila de Martorell de poesia, pel seu primer recull en català, Miratge d’amor (1996), que l’esperona a escriure més poesia en aquesta llengua, i publica L’any transfigurat (1997), Gènesi: els quatre elements (1998), La fosca (2000), Les veus del riu (2001), El foc (2002), L’esperit de la muntanya (2002), Espurnes (2004) i Esgarrinxades (2006). Als 82 anys publica la seva primera novel·la, El cavall: història viscuda (2007), seguida de Pels camins i les dreceres (2007) i El capellà (2009). Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Àngels Cardona Castro (Tarragona, 1923 – Barcelona, 2011). Interessada en la literatura des de ben jove, estudia filologia germànica a la universitat i es doctora en filologia romànica. Durant molts anys ha estat vinculada a la Universitat de Navarra com a catedràtica de llengua i literatura espanyoles i de teoria de la literatura.
L’any 1983 surt a la llum el seu primer recull de poesia, Poemas de mi muerte joven, seguit amb una gran regularitat per altres reculls, amb títols com Oratorio (1987), Segundo oratorio (1988), El libro del alba (1991), Aunque haya niebla (1992), Segundo libro del alba (1994), Conversaciones con los ángeles (1998), entre d’altres. El 1995 rep el Premi Vila de Martorell de poesia, pel seu primer recull en català, Miratge d’amor (1996), que l’esperona a escriure més poesia en aquesta llengua, i publica L’any transfigurat (1997), Gènesi: els quatre elements (1998), La fosca (2000), Les veus del riu (2001), El foc (2002), L’esperit de la muntanya (2002), Espurnes (2004) i Esgarrinxades (2006). Als 82 anys publica la seva primera novel·la, El cavall: història viscuda (2007), seguida de Pels camins i les dreceres (2007) i El capellà (2009). Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).