Josep Maria Carandell

1934-2003

Josep Maria Carandell (Barcelona, 1934 – 2003), periodista, escriptor i filòsof. Va estudiar filosofia a Barcelona, Hamburg i Munic i va residir a diversos països. Els seus assaigs es van centrar en l’anàlisi de la cultura alemanya, amb obres sobre Hermann Hesse i Peter Weiss entre d’altres, i en la divulgació d’aspectes socials i culturals de la ciutat de Barcelona. Ha escrit llibres sobre la Plaça Reial, el Parc Güell, la Pedrera, el Palau de la Música Catalana, i també una novel·la: Prínceps (1985).

Durant els últims quinze anys es va dedicar fonamentalment a l’estudi de l’obra de Gaudí. També va escriure teatre i poesia, a més de dur a terme una intensa tasca com a periodista cultural en diaris com La Vanguardia o Tele/eXpres. Els seus treballs sobre cultura alemanya li van suposar la medalla Goethe.

Fou soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l’AELC.
Fotografies: Arxiu de l’AELC.

Castellano

Castellano

Josep Maria Carandell (Barcelona, 1934-2003), periodista, escritor y filósofo. Estudió filosofía en Barcelona, Hamburgo y Munich y residió en varios países. Sus ensayos se centraron en el análisis de la cultura alemana, con obras sobre Herman Hesse y Peter Weiss, entre otras, y en la divulgación de aspectos sociales y culturales de la ciudad de Barcelona. Ha escrito libros sobre la Plaza Real, el Parque Güell, la Pedrera, el Palau de la Música Catalana, y también una novela: Prínceps (1985).

Durante los últimos quince años se dedicó fundamentalmente al estudio de la obra de Gaudí. También escribió teatro y poesía, y llevó a cabo una intensa tarea de periodista cultural en periódicos como La Vanguardia o Tele/eXpres. Sus trabajos sobre cultura catalana le reportaron la medalla Goethe.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para la AELC.

English

English

Josep Maria Carandell (Barcelona, 1934-2003), journalist, writer and philosopher. He studied philosophy in Barcelona, Hamburg and Munich and lived in various countries. His essays analyzed German culture with works about Herman Hesse and Peter Weiss among others. He also wrote about the social and cultural millieu of the city of Barcelona. He wrote books about the Plaça Reil, Parc Güell, the Pedrera, the Palau de la Músic Catalana. And he wrote a novel: Príncep (Prince – 1985).

During the last 15 years of his life, Carandell dedicated himself primarily to the study of the work of Gaudí. Also, he wrote poetry and for the theater while working intensely as a cultural journalist for La Vanguardia and Tele/eXpress. His work on German culture won him the Goethe Medal.

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Josep Maria Carandell i Robusté, periodista, escriptor i filòsof, va néixer a Barcelona el 13 de febrer de 1934. Es va llicenciar en filosofia després d’estades a Hamburg i Munic, però l’orientació de la seva tasca professional va anar cap al periodisme i l’assaig, sovint amb una certa equidistància entre la divulgació i l’anàlisi cultural. Des d’un primer moment s’interessa per la cultura alemanya i escriu llibres com Peter Weiss, poesia y verdad (1968) o Conocer Hermann Hesse (1977).

Més tard, al costat d’una reconeguda tasca periodística a mitjans com La Vanguardia, Ràdio Nacional d’Espanya, Destino, El País, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio o Tele/eXpres, entre molts d’altres, van veure la llum llibres sobre la seva ciutat, sobretot al voltant d’espais i temes singulars o socialment sensibles, com ara la prostitució, les comunes o els indrets més secrets de Barcelona. El millors exemples d’aquesta dedicació poden ser els llibres Guía secreta de Barcelona (1974) o La Barcelona viva (1980). Carandell va impulsar l’aparició del cèlebre suplement literari de Tele/eXpres, amb la col·laboració de Robert Saladrigas i José Luís Giménez Frontín.

Les seves obres de teatre –La cançó de les balances (1977), Violeta. A les 20 hores, futbol (1980)– van ser representades al teatre Romea i a TVE Catalunya, en una època en què també va deixar constància del seu interès per la poesia, amb el recull en llengua castellana Vísperas de San Juan (1978).

Durant la dècada dels vuitanta comença la seva dedicació a l’estudi de l’obra d’Antoni Gaudí, sempre des d’una perspectiva crítica a la seva canonització, postura que va concretar sobretot a l’article «Gaudí, heretge», publicat a El País, l’11 de maig del 2000. Josep Maria Carandell arribarà a sentir un gran interès per l’arquitecte, que s’anirà transformant a poc a poc en llibres i estudis, entre d’altres, El temple de la Sagrada Família (1977), Park Güell: una utopia de Gaudí (1999) i La pedrera. Una obra d’art total (2002). Una malaltia que arrossegava des d’anys enrere va impedir Josep Maria Carandell participar plenament dels actes de l’any Gaudí. L’escriptor va morir el 13 d’agost del 2003.

La pedrera. Una obra d’art total.

Vincles

Comentaris d'obra

Josep M. Carandell fue el prototipo del intelectual progre de los sesenta. Cuando la politiquería no había invadido todavía todos los espacios de la cultura (este sí fue un maniqueísmo que empozoñó la vida pública catalana a partir de los ochenta), Carandell repartió mucho juego intelectual desde las páginas del suplemento literario de Tele/eXprés durante la agonía del franquismo. Era un hombre culto y sensible, heredero directo del espíritu de la Ilustración y de una modernidad que todavía podía creer que por la educación y la cultura iría mejorando la especie.

Hombre de letras de amplio compás, con Josep Maria Carandell se marcha uno de estos esforzados de la pluma que provienen directamente de la literatura por entregas del siglo XIX. Viajero impenitente, lector apasionado, generalista sin remedio por intelectualmente curioso de todo, colaborador externo de la prensa y traductor de a tanto la página, lletraferit siempre, se dispersó seducido por las más variadas formas de la literatura y la paraliteratura. Y de la vida.

(Oriol Pi de Cabanyes. «J. M. Carandell», La Vanguardia digital (Barcelona), 18 d’agost de 2003)

* * *

Licenciado en Filosofía, residió varios años en Alemania, Japón y Madrid, y escribió varias guías de viajes. A principios de los setenta, instalado definitivamente en Barcelona, causó un cierto revuelo con títulos como Las comunas, alternativa a la familia, La miel y la hiel: en la antesala de la prostitución y, sobre todo, Guía secreta de Barcelona, 400 paseos por las calles más recónditas de la ciudad. En calidad de cronista reconocido de una determinada Barcelona y de una determinada época, aparece en el documental La Casita Blanca, de Carles Balagué, actualmente en cartelera. El padre de Carandell, el economista y escritor Joan Carandell, premio Víctor Català, le había precedido a la hora de novelar la Barcelona más mísera, que había conocido de primera mano durante su infancia.

Cabe decir que el más conocido de los seis hermanos de Josep Maria –todos ellos vinculados a las letras o a las ciencias–, el también escritor Luis Carandell, murió en agosto del 2002, mientras que su hermana Assumpció es la viuda de José Agustín Goytisolo. Carandell, que estaba casado con la pintora alemana Christa Gottschewsky, con la que tenía cuatro hijos, poseía la medalla Goethe de la República Federal de Alemania en reconocimiento a su labor de difusión de la cultura de aquel país. Carandell escribió ensayos sobre Herman Hesse o Peter Weiss, y con sus guías acercó al lector alemán a una Costa Brava que era más que playa. También poseía la medalla al mérito artístico del Ayuntamiento de Barcelona.

(Jordi Joan Baños. «Fallece J. M. Carandell, escritor y cronista de Barcelona», La Vanguardia digital (Barcelona), 14 d’agost de 2003)