Jordi Bordas

Jordi Bordas i Coca (Barcelona, 1943). Profesor, escritor y traductor. 

Nacido el día de Navidad de 1943, el autor crece en plena posguerra. Aun así, es en la escuela y en el instituto donde varios profesores le transmiten la pasión por la lectura y la escritura. En la adolescencia tardía opta por escribir en su lengua materna, el catalán. Se estrena como escritor con la poesía, género en el que consigue el segundo accésit ex aequo al premio Mossèn Amadeu Oller (1966). Estudia la carrera de Derecho en la Universidad de Barcelona, pero se decanta profesionalmente por la enseñanza de la lengua inglesa.

Durante los años sesenta y setenta está en contacto con la escena teatral alternativa de Barcelona: funda el grupo de teatro popular y antifranquista El Camaleó y se incorpora al Grup de Teatre Independent, para el cual traduce obras de autores como Máximo Gorki o Arnold Wesker. En este contexto escribe la obra para jóvenes La Terra es belluga, que gana el premio Crítica Serra d’Or de teatro (1970). Los años finales del franquismo suponen un momento de efervescencia cultural, política y literaria del que el escritor forma parte activamente.

Los imperativos de la vida familiar y laboral hacen que Jordi Bordas i Coca prácticamente deje de escribir durante tres décadas. Vuelve a hacerlo en la madurez, sobre todo dedicado a la narrativa: escribe cuentos galardonados con premios como el Emili Teixidor, el Joan Fuster o el Ramon Juncosa, y en 2011 publica su primera novela, D’esquena al sol. Le siguen Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada (2014) y Un teacher a Barcelona (2017).

Es socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Página elaborada por Cinta Paloma para la AELC.
Documentación y fotografías: archivo del autor.

Jordi Bordas i Coca (Barcelona, 1943). Teacher, writer and translator. 

Born in 1943, the author grows up after the Spanish Civil War. Some school and high school teachers transmit him the passion for reading and writing. In his youth he decides to write in his mother tongue, Catalan. He makes his debut as a writer with poetry, a genre in which he is awarded with the second prize ex aequo at the Mossèn Amadeu Oller contest (1966). He studies Law at the University of Barcelona but decides to work as an English teacher for private language academies.

During the 60s and the 70s he is in contact with the Barcelona’s alternative theatre scene: he founds El Camaleó —a popular an anti-Francoist theatre group— and becomes a member of the Grup de Teatre Independent, for which translates pieces by Maxim Gorki or Arnold Wesker. He writes La Terra es belluga, a work for young people that wins the prize Serra d’Or of theatre (1970). The author participates actively in the final years of the Franco regime, a moment of cultural, political and literary effervescence.

Due to the familiar and labour life, Jordi Bordas i Coca stops writing for three decades. But some years later he returns to it again, this time mainly centred in the narrative: he writes short stories awarded with prizes as the Emili Teixidor, the Joan Fuster d’Almenara or the Ramon Juncosa, and in 2011 he publishes his first novel, D’esquena al sol. After it, he publishes Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada (2014) and Un teacher a Barcelona (2017).

He is an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Cinta Paloma for AELC.
Documentation and photographs: author’s personal files.
Translation: Cinta Paloma.

Jordi Bordas i Coca neix a l’Eixample de Barcelona el 25 de desembre de 1943. És fill de Francisco Bordas Jané, dentista, i Teresa Coca Gregorio, filla d’un ferroviari, d’ascendència pagesa. L’autor és escoralitzat sota un model autoritari definitori d’una època grisa, la postguerra, dominada per la religió catòlica.

No és l’entorn familiar, sinó la professora de llatí i literatura, Maria Novell, qui l’encoratja a escriure pel seu compte. Aquesta esdevé una afició que, en l’adolescència, s’amalgama amb la passió per la lectura que els transmet, a l’Institut Balmes, el professor Guillem Díaz-Plaza. Amb setze anys comença a escriure, per primera vegada, en català. Afirma que per honestedat i autenticitat fa servir la seva llengua materna, l’ortografia de la qual aprèn principalment de manera autodidacta. Hi ajuden força els llibres en llengua catalana que el germà gran, Xavier, porta a casa (la col·lecció Bernat Metge, traduccions de Carles Riba, etc.), així com algun curs amb Joan Triadú.

La voluntat de Jordi Bordas i Coca és estudiar Filosofia i Lletres, però la família el fa decantar per la carrera de Dret. El pas per la Universitat de Barcelona representa per a ell una ràpida politització. S’estrena com a escriptor amb la poesia, gènere en què aconsegueix l’any 1966 el segon accèssit ex aequo al Premi Mossèn Amadeu Oller. Decidit a no exercir l’advocacia, treballa provisionalment de venedor en una empresa d’electrònica i de corrector per a Edicions 62, fins que troba el seu camí definitiu en l’ensenyament de la llengua anglesa en acadèmies d’idiomes.

Als anys seixanta també entra en contacte amb l’escena teatral alternativa de Barcelona; l’objectiu és fer teatre com a mitjà de lluita política, com a eina de comunicació d’idees. Funda el grup de teatre popular i antifranquista El Camaleó amb Antoni Lucchetti, Joan Antoni Cutxet, Jordi Teixidor i Jaume Fuster, i després de fer el servei militar obligatori s’incorpora al Grup de Teatre Independent (GTI), pel qual actua però també tradueix obres d’autors com Màxim Gorki o Arnold Wesker. En aquest context, perquè el grup pugui disposar de textos adequats, escriu l’obra de teatre per a joves La Terra es belluga, que s’estrena al Teatre Romea (1969), guanya el premi Crítica Serra d’Or (1970) i s’emet enregistrada per RTVE (1977).

El final del franquisme, que coincideix amb la seva joventut, suposa un moment d’efervescència cultural, política i literària del qual Jordi Bordas i Coca forma part activament (per exemple, impartint classes de llengua catalana o participant en diverses manifestacions estudiantils). De fet, és un dels autors que apareixen al llibre La generació literària dels 70. 25 escriptors nascuts entre 1939-1949, d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells (Pòrtic, 1971; reeditat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el 2004), una selecció d’entrevistes a autors que desenvolupen la seva obra literària en català en el darrer tram de la dictadura. L’any 1973 es casa amb Montserrat Segura i, fruit del matrimoni, neixen els seus dos fills, Gemma i Roger.

La combinació entre un cert descoratjament pel moment polític i cultural que es viu a Catalunya i els imperatius de la vida familiar i laboral fan que Jordi Bordas i Coca deixi de publicar durant tres dècades. Hi torna en la maduresa, amb els fills emancipats, però aquesta vegada sobretot dedicant-se a la narrativa: s’inscriu als estimulants cursos de contes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, un gènere pel qual rep nombrosos premis, com l’Emili Teixidor, el Joan Fuster de narrativa d’Almenara o el Ramon Juncosa. De nou d’alumne a l’Ateneu Barcelonès, l’any 2011 publica la seva primera novel·la, D’esquena al sol, una mirada reposada sobre els efectes de la Guerra Civil i la postguerra en dues generacions d’una mateixa família. Des de llavors ha publicat dues novel·les més: Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada (2014) i Un teacher a Barcelona (2017). L’autor forma part del col·lectiu d’escriptors Setze Petges, que ha publicat tres reculls de contes.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).