Jordi Bordas

Jordi Bordas i Coca (Barcelona, 1943). Professor, escriptor i traductor. 

Nascut el dia de Nadal de 1943, l’autor creix en plena postguerra. Tanmateix, és a l’escola i a l’institut on diversos professors li transmeten la passió per la lectura i l’escriptura. En l’adolescència tardana opta per escriure en la seva llengua materna, el català. S’estrena com a escriptor amb la poesia, gènere en què aconsegueix el segon accèssit ex aequo al Premi Mossèn Amadeu Oller (1966). Estudia la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, però es decanta professionalment per l’ensenyament de la llengua anglesa.

Durant els anys seixanta i setanta està en contacte amb l’escena teatral alternativa de Barcelona: funda el grup de teatre popular i antifranquista El Camaleó i s’incorpora al Grup de Teatre Independent, per al qual tradueix obres d’autors com Màxim Gorki o Arnold Wesker. En aquest context escriu l’obra per a joves La Terra es belluga, que guanya el premi Crítica Serra d’Or de teatre (1970). Els anys finals del franquisme suposen un moment d’efervescència cultural, política i literària de què l’escriptor forma part activament.

Els imperatius de la vida familiar i laboral fan que Jordi Bordas i Coca pràcticament deixi d’escriure durant tres dècades. Hi torna en la maduresa, sobretot dedicat a la narrativa: escriu narracions i contes guardonats amb premis com l’Emili Teixidor, el Joan Fuster d’Almenara o el Ramon Juncosa, i l’any 2011 publica la seva primera novel·la, D’esquena al sol. La segueixen Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada (2014) i Un teacher a Barcelona (2017).

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Pàgina elaborada per Cinta Paloma per a l’AELC. 
Documentació i fotografies: arxiu de l’autor.

Castellano

Castellano Jordi Bordas i Coca

Jordi Bordas i Coca (Barcelona, 1943). Profesor, escritor y traductor. 

Nacido el día de Navidad de 1943, el autor crece en plena posguerra. Aun así, es en la escuela y en el instituto donde varios profesores le transmiten la pasión por la lectura y la escritura. En la adolescencia tardía opta por escribir en su lengua materna, el catalán. Se estrena como escritor con la poesía, género en el que consigue el segundo accésit ex aequo al premio Mossèn Amadeu Oller (1966). Estudia la carrera de Derecho en la Universidad de Barcelona, pero se decanta profesionalmente por la enseñanza de la lengua inglesa.

Durante los años sesenta y setenta está en contacto con la escena teatral alternativa de Barcelona: funda el grupo de teatro popular y antifranquista El Camaleó y se incorpora al Grup de Teatre Independent, para el cual traduce obras de autores como Máximo Gorki o Arnold Wesker. En este contexto escribe la obra para jóvenes La Terra es belluga, que gana el premio Crítica Serra d’Or de teatro (1970). Los años finales del franquismo suponen un momento de efervescencia cultural, política y literaria del que el escritor forma parte activamente.

Los imperativos de la vida familiar y laboral hacen que Jordi Bordas i Coca prácticamente deje de escribir durante tres décadas. Vuelve a hacerlo en la madurez, sobre todo dedicado a la narrativa: escribe cuentos galardonados con premios como el Emili Teixidor, el Joan Fuster o el Ramon Juncosa, y en 2011 publica su primera novela, D’esquena al sol. Le siguen Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada (2014) y Un teacher a Barcelona (2017).

Es socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Página elaborada por Cinta Paloma para la AELC.
Documentación y fotografías: archivo del autor.

English

English Jordi Bordas i Coca

Jordi Bordas i Coca (Barcelona, 1943). Teacher, writer and translator. 

Born in 1943, the author grows up after the Spanish Civil War. Some school and high school teachers transmit him the passion for reading and writing. In his youth he decides to write in his mother tongue, Catalan. He makes his debut as a writer with poetry, a genre in which he is awarded with the second prize ex aequo at the Mossèn Amadeu Oller contest (1966). He studies Law at the University of Barcelona but decides to work as an English teacher for private language academies.

During the 60s and the 70s he is in contact with the Barcelona’s alternative theatre scene: he founds El Camaleó —a popular an anti-Francoist theatre group— and becomes a member of the Grup de Teatre Independent, for which translates pieces by Maxim Gorki or Arnold Wesker. He writes La Terra es belluga, a work for young people that wins the prize Serra d’Or of theatre (1970). The author participates actively in the final years of the Franco regime, a moment of cultural, political and literary effervescence.

Due to the familiar and labour life, Jordi Bordas i Coca stops writing for three decades. But some years later he returns to it again, this time mainly centred in the narrative: he writes short stories awarded with prizes as the Emili Teixidor, the Joan Fuster d’Almenara or the Ramon Juncosa, and in 2011 he publishes his first novel, D’esquena al sol. After it, he publishes Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada (2014) and Un teacher a Barcelona (2017).

He is an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Cinta Paloma for AELC.
Documentation and photographs: author’s personal files.
Translation: Cinta Paloma.

Biografia

Jordi Bordas i Coca neix a l’Eixample de Barcelona el 25 de desembre de 1943. És fill de Francisco Bordas Jané, dentista, i Teresa Coca Gregorio, filla d’un ferroviari, d’ascendència pagesa. L’autor és escoralitzat sota un model autoritari definitori d’una època grisa, la postguerra, dominada per la religió catòlica.

No és l’entorn familiar, sinó la professora de llatí i literatura, Maria Novell, qui l’encoratja a escriure pel seu compte. Aquesta esdevé una afició que, en l’adolescència, s’amalgama amb la passió per la lectura que els transmet, a l’Institut Balmes, el professor Guillem Díaz-Plaza. Amb setze anys comença a escriure, per primera vegada, en català. Afirma que per honestedat i autenticitat fa servir la seva llengua materna, l’ortografia de la qual aprèn principalment de manera autodidacta. Hi ajuden força els llibres en llengua catalana que el germà gran, Xavier, porta a casa (la col·lecció Bernat Metge, traduccions de Carles Riba, etc.), així com algun curs amb Joan Triadú.

La voluntat de Jordi Bordas i Coca és estudiar Filosofia i Lletres, però la família el fa decantar per la carrera de Dret. El pas per la Universitat de Barcelona representa per a ell una ràpida politització. S’estrena com a escriptor amb la poesia, gènere en què aconsegueix l’any 1966 el segon accèssit ex aequo al Premi Mossèn Amadeu Oller. Decidit a no exercir l’advocacia, treballa provisionalment de venedor en una empresa d’electrònica i de corrector per a Edicions 62, fins que troba el seu camí definitiu en l’ensenyament de la llengua anglesa en acadèmies d’idiomes.

Als anys seixanta també entra en contacte amb l’escena teatral alternativa de Barcelona; l’objectiu és fer teatre com a mitjà de lluita política, com a eina de comunicació d’idees. Funda el grup de teatre popular i antifranquista El Camaleó amb Antoni Lucchetti, Joan Antoni Cutxet, Jordi Teixidor i Jaume Fuster, i després de fer el servei militar obligatori s’incorpora al Grup de Teatre Independent (GTI), pel qual actua però també tradueix obres d’autors com Màxim Gorki o Arnold Wesker. En aquest context, perquè el grup pugui disposar de textos adequats, escriu l’obra de teatre per a joves La Terra es belluga, que s’estrena al Teatre Romea (1969), guanya el premi Crítica Serra d’Or (1970) i s’emet enregistrada per RTVE (1977).

El final del franquisme, que coincideix amb la seva joventut, suposa un moment d’efervescència cultural, política i literària del qual Jordi Bordas i Coca forma part activament (per exemple, impartint classes de llengua catalana o participant en diverses manifestacions estudiantils). De fet, és un dels autors que apareixen al llibre La generació literària dels 70. 25 escriptors nascuts entre 1939-1949, d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells (Pòrtic, 1971; reeditat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el 2004), una selecció d’entrevistes a autors que desenvolupen la seva obra literària en català en el darrer tram de la dictadura. L’any 1973 es casa amb Montserrat Segura i, fruit del matrimoni, neixen els seus dos fills, Gemma i Roger.

La combinació entre un cert descoratjament pel moment polític i cultural que es viu a Catalunya i els imperatius de la vida familiar i laboral fan que Jordi Bordas i Coca deixi de publicar durant tres dècades. Hi torna en la maduresa, amb els fills emancipats, però aquesta vegada sobretot dedicant-se a la narrativa: s’inscriu als estimulants cursos de contes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, un gènere pel qual rep nombrosos premis, com l’Emili Teixidor, el Joan Fuster de narrativa d’Almenara o el Ramon Juncosa. De nou d’alumne a l’Ateneu Barcelonès, l’any 2011 publica la seva primera novel·la, D’esquena al sol, una mirada reposada sobre els efectes de la Guerra Civil i la postguerra en dues generacions d’una mateixa família. Des de llavors ha publicat dues novel·les més: Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada (2014) i Un teacher a Barcelona (2017). L’autor forma part del col·lectiu d’escriptors Setze Petges, que ha publicat tres reculls de contes.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Premis

  • Crítica Serra d’Or de teatre (1970): La Terra es belluga
  • Emili Teixidor de narrativa (1999): L’assassí sense pietat
  • Joan Fuster de narrativa d’Almenara (2000): Una bona feina
  • Santa Perpètua de contes breus, 2n premi (2000): Pizza mortis
  • Ramon Juncosa de narracions curtes (2002): Congelats a domicili

Obra

Narrativa breu

Poesia

  • Dos inèdits. Barcelona: Premi Amadeu Oller, 1966.
  • Obra poètica. Barcelona: Montflorit, 2008.

Teatre

  • La Terra es belluga. Barcelona: Edicions 62, 1970.

Traduccions realitzades per l'autor/a

  • GORKI, Màxim. Els baixos fons. Barcelona: Edicions 62, 1968 (amb Elena Vidal).
  • WESKER, Arnold. La cuina. Barcelona: Edicions 62, 1971.
  • ODETS, Clifford. Tot esperant l’esquerrà / Fins el dia de la meva mort. Mataró: Edicions Robrenyo, 1977.

Narrativa

  • D’esquena al sol. Barcelona: Meteora, 2011.
  • Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada. Argentona: La Comarcal, 2014.
  • Un teacher a Barcelona. Barcelona: Terra Ignota Ediciones, 2017.

Vincles

Comentaris d'obra

Aquesta obra que aneu a llegir. Obra que algun crític va titllar de perillosa. Obra que va arribar als nois i noies amb tota la seva força, que es va fer entenedor i que va ser assentida pel públic juvenil. Obra que va ser aplaudida amb entusiasme i acceptada quasi sense reserves per tots els participants al Segon Congrés Nacional de Teatre per a la Infantesa i la Joventut, celebrat a Palma de Mallorca. 

En fi, aquesta obra, primera estrenada pel seu autor, que si alguna cosa s’ha de ter perdonar és la frisança de donar una pan-visió, una resposta, alguns cops discursiva, a cada viarany de la problemàtica per la qual la peça discorre. Però que conté prou troballes d’elements escènics com per a creure que en Jordi Bordas ha de ser un dels autors teatrals dels qui tots nosaltres esperem l’obra que doni sentit a aquesta disponibilitat del nostre teatre.

Francesc Nel·lo al pròleg de La Terra es belluga (1970)

***

La distància ideològica entre pare i fill, entre biògraf i biografiat, també té unes interessants interseccions que demostren que a vegades, més enllà de les situacions personals, hi ha una estimació que fa pensar o potser oblidar alguns fets, que són tractats en ocasions amb una fina ironia potser per desdramatitzar-los.

Frederic Llopart ressenya D’esquena al sol. Eix Diari, 17 de juny de 2012. En línia.

Entrevistes

De com gosà dir com escrivia i què en pensava 

Crec plenament que tota obra literària ha de comportar un compromís. Per mi, la base és aquell poema de Bertolt Brecht: «Quin temps, aquest en què parlar d’arbres i de flors és un crim, ja que representa silenciar tantes injustícies!». Em declaro plenament brechtià, sí. Hi ha una lluita immediata i no s’hi val a defugir-la. Crec que som en una situació anormal i, per tant, no accepto l’obra esteticista i confio només en el racionalisme. 

La generació literària dels 70. 25 escriptors nascuts entre 1939-1949 (1971), p. 159

***

—Un dels punts forts de la novel·la és transmetre la imatge de la Barcelona de principis dels 70. Per què ha escollit aquesta època en concret? 
—Perquè és quan hi van començar a passar coses interessants. Un tímid relaxament del règim franquista i la influència de l’exterior a través del turisme ho van fer possible. És també quan algunes petites onades del maig del 68 van anar arribant, amb retard i timidesa. Les barbes, els cabells llargs i la minifaldilla eren només els signes externs que els temps anaven canviant. Algú fins i tot va parlar que la joventut constituïa una nova classe. 

Terra Ignota Ediciones a propòsit de la publicació d’Un teacher a Barcelona, 26 de juliol de 2017. En línia.

Antologia

Tots som un tros de tots, 
com les fulles que formen la branca, 
com les branques que formen un arbre, 
com els arbres que formen un bosc.
No podem viure sols,
com el mar que no té germans,
com el pic que no té braços, 
com el nàufrag en l’illa trista.
Que quan l’arbre té set no s’engreixi una fulla 
perquè és més a prop de l’arrel;
que quan creix una branca no tapi les altres;
quan un bosc es crema, que no rigui el veí.
No som illes
ni som pedres solitàries,
ni gegants deslligats.
Quan neix un home 
tots renaixem una mica.
Quan mor un home, 
mor una mica de tots.

Dos inèdits (1966), s. p.

***

LUDOVIC: Però si la paret no hi arriba a ser, ¿hauria seguit corrent indefinidament? 

GALILEU: Fins que hagués caigut a terra. Però no cauria a terra tot sol, oi? Alguna cosa l’hauria fet caure. 

LUDOVIC: És clar. L’atracció de la terra, la força de la gravetat. 

GALILEU: Que hauria contrarestat i eliminat la força inicial del meu impuls. Però si la força de la gravetat no vingués a fer la guitza, i si tampoc no existís l’aire per a frenar-lo, el tros de pa hauria seguit corrent amb la mateixa velocitat fins al dia del Judici Final. (Fa bellugar els dos pèndols, i els observa atentament.) 

LUDOVIC: O sigui que hi ha dues classes de forces: les instantànies, com quan ell ha llençat el tros de pa, i les constants, com la força de la gravetat, que va actuant sempre. Com les persones, també n’hi ha de dues menes. N’hi ha que fan un impuls inicial, un dia. Es donen una empenta o a si mateixes, o els la dóna algun parent amb influència, i després van vivint de la renda, ja no fan cap més esforç, segueixen bellugant-se perquè van conservant aquell moviment. I n’hi ha d’altres que segueixen fent un esforç cada dia, que no es conformen amb les coses tal com són, i lluiten, busquen, es renoven, canvien… 

GALILEU: Tu! Ja estàs fent filosofia? Vine cap aquí, tot això que dius pot ser veritat, però no ho pots demostrar. Ara, els moviments dels cossos sí que es poden demostrar. Una força constant, quin resultat produeix? 

LUDOVIC: Doncs… que la velocitat augmenta. 

La Terra es belluga (1970), p. 24-25

***

Qualsevol imatge que hom pugui tenir del món militar s’assembla com un ou a una castanya amb la que en Paquito es trobà al camp d’instrucció on fou destinat. Una desorganització universal ocupava el lloc reservat a la disciplina castrense. La meitat dels uniformes encara no havia arribat, faltaven màrfegues i tendes, el ranxo, llenties corcades barrejades amb perdigons i estofades amb cansalada rància, apareixia només de tant en tant, i les puces, les xinxes, els polls i les rates, a cada moment. A més a més, com que tots els fusells disponibles eren al front, la instrucció es feia amb bastons i pals d’escombra. Se saludava amb el puny, es pensava amb els glutis, es rentava sense sabó i no s’aprenia res de res. 

D’esquena al sol (2011), p. 153