Helena Bonals Barberà

Aquest llibre singular és el resultat d’una lectura personal, gairebé íntima, del «Quadern gris al cap de 90 anys», el bloQG, que, amb la Xarxa de Mots, vam fer a internet el meu amic Jordi Palou, que va veure en el diari de joventut de Pla una obra gairebé predestinada al format blog, i jo, que ja feia ben bé 30 anys, traginava constantment Josep Pla entre les meves lectures. Les dues edicions del bloQG del Quadern gris (2008 i 2018) van rebre la benedicció dels hereus i els editors de Pla, de la Fundació Josep Pla, i el premi Lletra 2008, de la Universitat Oberta de Catalunya. 

Helena Bonals, poeta i instigadora literària, obre aquí el fruit d’una lectura estrictament personal. En l’edició de 2008-2009, el blog del Quadern gris va aplegar més de 3.000 comentaris. A aquests s’hi sumaren els que, en nombre menor, deu anys més tard, en el centenari de l’obra, van compartir opinions dels anys 1918-1919. La constància d’Helena Bonals en la interpretació de Pla va ser reconeguda i animà en bona mesura altres lectors i la lectura col·lectiva.

Amb una clara declaració del mestratge que troba en Josep Pla, aquestes pàgines esgranen la seva lectura dels racons i els detalls del Quadern. L’Ara Pla s’enllaça amb el fil del dietari íntim i il·lumina el món de la creació literària. Els judicis i les opinions de l’autora responen, com és natural, als seus interessos, interpretacions i records literaris i vitals, d’estudiant i de maduresa, però no és infreqüent que prenguin fonament en altres comentaris. Això explica la recomanació de seguir aquest Ara Pla amb el Quadern en la versió “portàtil” i sempre disponible a internet: (http://www.lletres.net/pla/QG100/).

Qui no conegui Helena Bonals i la seva obra en poesia trobarà aquí una manera d’acostar-s’hi, no pas en vers, però sí endevinant els enllaços mentals amb què la poesia ens transporta als seus dominis i més enllà.

Helena Bonals aprofita Pla per reivindicar amb ell “tota brillantor per les coses inconcretes i gracioses, gratuïtes, fascinadores, incertes, apassionants”. El plaer que troba en el pare dels “Homenots” i en els camins que això li obre és el que sentim quan compartim la literatura i les forces que venen a unir-se en una mateixa vasta visió de l’home, de la seva obra i del possible esclat silenciós de la paraula en un univers de facetes, olors i colors.

(Ramon Torrents: Pròleg d’Ara Pla, 2022)

* * *

Aquest 2022 ha publicat un llibre que podem considerar singular en molts aspectes: pel contingut, en primer lloc naturalment, però també pel gènere, l’estil o el registre. Ara Pla, com apunta Ramon Torrents al pròleg, és un volum “fruit d’una lectura estrictament personal” (p. 5), que recull les aportacions que l’Helena va fer al blog del Quadern gris, que es va activar a la xarxa arran dels 90 anys (edició del 2008-2009) i del centenari (edició del 2018-2019) de la publicació del reconegut dietari de Josep Pla. Unes aportacions que fan que el prologuista en digui: “La constància de l’Helena Bonals en la interpretació de Pla va ser reconeguda i animà en bona mesura altres lectors i la lectura col·lectiva.” (p. 5) Com apunta la mateixa Helena, en una breu “Presentació”, “Estaria bé de publicar els comentaris dels altres participants, sobretot en la primera versió del blog, però això ja em sobrepassa.” (p. 7) Així, doncs, a Ara Pla, hi trobarem les interpretacions de l’Helena de cada una de les entrades del dietari, amb “doble comentari, el dels noranta i el dels cent anys després, una mica com el que va fer el mateix Pla, que va refer el seu dietari al cap dels anys.” (p. 7) ¿I què hi trobem en aquests comentaris, que la mateixa Helena recomana de llegir “acompanyat de la lectura de El quadern gris, en concret de la versió de Narcís Garolera, perquè he de reconèixer que si no en algun tros pot ser difícil de seguir.” (p. 8)? Doncs moltes coses i molt variades. En primer lloc una passió de l’autora per Josep Pla i la seva obra, com podem veure en frases com aquestes: “Per què no m’avorreix mai, Pla? És completament inexhaurible! I guanya en cada relectura (…)” (p. 91); “És veritat, cada dia és diferent, i Pla poques vegades es repeteix, i sempre sorprèn.” (p. 93); “He deixat de fer moltes coses importants perquè Pla em té captivada. Noblesse oblige.” (p. 176); etc. I, naturalment, en el coneixement que té de la vida i l’obra de l’escriptor: ha fet la ruta Josep Pla (p. 24-25); en segueix la bibliografia (p. 90 per exemple); en destaca entrevistes com la que li va fer Joaquín Soler Serrano (p. 98 i 179); etc.

(Pere Martí i Bertran: «Passió per Josep Pla», El Vallenc, 20 de gener del 2023 / Eix Diari, 26 de gener del 2023. Llegir l’article complet)

Poesia

El temps, l’instant, i l’espai,
allò que recordes sempre 
del principi d’una relació
que sembla que s’esborri
com el fum d’un cafè, 
però que té la capacitat
de desvetllar-te encara ara.

(Poema inclòs a Quedem al Zurich? Projecte bloguer. Valls: Quorum llibres, 2015)

* * *

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys
era fràgil com un castell d’arena.
Però aquella onada que el cobrí de pena
no sabia pas que em duria guanys.

El vidre amb el qual encara em pertanys,
tot i que no recordis ja l’Helena,
mai és prou net, malgrat els meus afanys.
La innocència, a la seva esquena.

És un fet l’esclat de la primavera,
però les emocions no tenen pas
edat, gènere, classe, ni es calculen.

En cada nou sentiment que t’espera
una imatge del primer trobaràs.
El dolor, la ràbia, hi circulen.

Per crear

Fes servir la memòria involuntària,
troba allò que busques,
digues el que anaves a dir,
encerta el llibre a la prestatgeria,
i, sobretot,
recorda el primer amor.

Sense veu

¿Podrà tornar-me aquest telescopi,
que ara m’ofereixes en una hipèrbole,
la meva lluna d’abans
de ser trepitjada per l’home?
¿Podran les teves paraules
aixecar-me del terra
com qui arrenca cebes?
No tinc veu si no m’arriba la teva,
i els estels són pedra de toc.

(Poemes de L’important és la rosa. Autoedició, 2018)

* * *

Scripta manent

La vida sense joia, però per la joia.
La vida sense sentit, però pel sentit.
L’impossible, pel possible, sempre.

(Inclòs a 50 poetes de la terra. Tarragona: Edicions Forment, 2018)

* * *

1.
Crec que l’home va deixar d’utilitzar les dues cames del davant per arribar algun dia a poder tenir un llibre entre les mans.

5.
Soc rata de biblioteca, i també gat. Soc ovella i llop, lluna i sol, víctima i botxí.

12.
Trobo que hem d’agrair la feina del personal de neteja que no permet que s’acumuli la pols en els llibres i les prestatgeries. Jo tampoc permeto que els llibres que m’han captivat s’omplin de pols en el meu record.

(Aforismes de La llibertat és una biblioteca. Autoedició, 2018)

* * *

1. El reverberar en la vida

Cinc minuts per fer un poema.
Tota l’ombra de vida
que el precedeix
esperava per fer-lo.
Tota l’existència que et resta
és per gaudir-ne.

16. La seva excelsitud

No te n’oblides
d’aquell llamp, ni del lloc
on s’encabia.
N’eres molt conscient,
perquè era irreflexiu.

(Poemes de 73 anys 37 planys. Abel Boldú Perelló. Autoedició, 2019)

* * *

Paradoxes

La lluna va endavant quan diries que minva, el dia creix
quan el fred neix, i el poema llueix quan menys t’ho sembla.
També és líric amb l’espai de prosa, i val més amb menys.
La nostra bandera, defensada amb dolor, ja va ser creada amb sang.

(Poemes inclosos a Pinzellades de llibertat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2021)