Ramon Gomis i de Barbarà

1946

Ramon Gomis i de Barbarà (Reus, 1946) és metge endocrinòleg i autor teatral.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, el 1976 s’especialitza en endocrinologia i nutrició i el 1982 es doctora. Després d’un postgrau a Brussel·les, entra a treballar a l’Hospital Clínic de Barcelona on, de 1992 a 1998, és cap de la Secció de Diabetis i de 1998 a 2003 del Servei d’Endocrinologia. El 2008 és nomenat director de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. També ha estat director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (Ciberdem). Des de 2002 també és professor de la Universitat de Barcelona.

En l’àmbit teatral, és un dels membres fundadors del grup de Reus La Tartana Teatre Estudi. Ha dirigit diverses peces, com ara Woyzeck de Georg Büchner, Drama d’humils de Joan Puig i Ferrater, i Les arrels> d’Arnold Wesker. És també autor teatral, amb títols com Petita Història d’un Home qualsevol (Grup TAC de Granollers), Vermell de xaloc (Amics de les Arts de Terrassa), Llumí d’or (El Partiquí de Barcelona), Capvespre al jardí (Teatre Lliure de Barcelona), El Mercat de les delícies (Teatre Romea de Barcelona) i El fill de la mar (Versus Teatre de Barcelona). Ha publicat en prosa Viatge per la Mar de la Frau, El Gabriel Ferrater de Reus, Paisatge de tardor, El gust de menjar i altres delícies, Reus: un passeig per la ciutat i Retrats més o menys impertinents, i ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques: Serra d’Or, Els Marges, El Matador, La Vanguardia i El País, entre altres.

Ramon Gomis i de Barbarà