Pere Ortís i Escuer

1930

Pere Ortís i Escuer (Bellpuig, 1930-2024) sacerdot que ha estudiat a Catalunya i als Estats Units, ha viscut dotze anys a Hondures i divuit a Nova York. També ha estat mossèn de la població segarrenca de Massoteres.

És l’autor d’una quinzena d’obres, principalment novel·les, narrativa de viatges i narrativa breu, moltes d’elles extretes de les seves vivències a l’Amèrica Central i als Estats Units, com ara La pell de la iguana (1974), El clam de l’asfalt (1977), La pell incerta (1986), El crit del Guacamai (1988), Cròniques de l’aborigen crònic (1995), El sol de la darrera selva (1998), La rosa de Harlem (2003), El secret imperi (2006) i La bella guaimura (2006), entre d’altres. També ha escrit dues novel·les situades al seu poble natal, Lo cop de falç (1987) i El pentagrama foll (2001), els llibres de divulgació On va el català? (1995) i Netegem i enriquim la llengua catalana (1999), i la traducció catalana de Catalonia Infelix (1984), d’Edgar A. Peers. L’any 2001 Pagès Editors li publica els primers cinc llibres sota el títol Biblioteca Pere Ortís.

Pere Ortís i Escuer