_0.webp)
Jaume Sisterna Montcada
1930Jaume Sisterna i Montcada (Barcelona, 1930 – 2013) dels divuit als vint anys estudia a l’Institut del Teatre. Vinculat al moviment de renovació de l’escena catalana, actua als grups de teatre popular La Pipironda, El Camaleó, Agrupació Dramàtica de Barcelona i Teatre Experimental Català, entre d’altres. També és l’autor de diverses obres inèdites representades a finals de la dècada de 1980 i inicis de 1990.
Durant la dècada de 1980 és un dels impulsors de la poesia catalana alternativa, juntament amb Jordi Pope, Àngel Carmona, Joan Vinuesa i Enric Casasses, i forma part dels grups O Així, Sopa Negra i Poesia Viva. Ha publicat els poemaris Novembre del meu any de néixer i de morir (1993, premi Marià Manent de poesia), que conté un pròleg de Màrius Sampere, Els autobusos porten a l’infinit (1997), La Senyora (2000), amb pròleg d’Enric Casasses, Home enlloc (2008) i Feines de no gaire (2008).
Jaume Sisterna i Montcada (Barcelona, 1930 – 2013) dels divuit als vint anys estudia a l’Institut del Teatre. Vinculat al moviment de renovació de l’escena catalana, actua als grups de teatre popular La Pipironda, El Camaleó, Agrupació Dramàtica de Barcelona i Teatre Experimental Català, entre d’altres. També és l’autor de diverses obres inèdites representades a finals de la dècada de 1980 i inicis de 1990.
Durant la dècada de 1980 és un dels impulsors de la poesia catalana alternativa, juntament amb Jordi Pope, Àngel Carmona, Joan Vinuesa i Enric Casasses, i forma part dels grups O Així, Sopa Negra i Poesia Viva. Ha publicat els poemaris Novembre del meu any de néixer i de morir (1993, premi Marià Manent de poesia), que conté un pròleg de Màrius Sampere, Els autobusos porten a l’infinit (1997), La Senyora (2000), amb pròleg d’Enric Casasses, Home enlloc (2008) i Feines de no gaire (2008).
