Jordi Buch Oliver (Mataró, Maresme, 1957) és un escriptor resident a Mataró.
Als tretze anys estudia al Liceu barcelonès les carreres de guitarra i piano, i amb vint-i-vuit anys escriu la primera novel·la, Carla Tucci, amb la que queda finalista d’un premi a Madrid. Des de llavors es dedica al periodisme radiofònic a la Cadena 13, i també a la premsa escrita a Correo Catalán i Avui. Després de vint anys de deixar la literatura i dedicar-se a la música, torna a escriure, i des de l’any 2003 fins al 2006 –en què deixa de presentar-se a concursos– guanya un total de vint-i-set de premis: Víctor Mora (finalista), Emili Teixidor (finalista) i Joan Arús primer premi de novel·la, entre d’altres. Calen destacar els sis premis internacionals rebuts a Madrid, Sardenya (Itàlia) i Argentina. Com a escriptor tracta tots els gèneres de la prosa, des de la narrativa breu: «Històries d’un piano desafinat», «Coses del lloro», «Taxi plujós» o «L’enterrament del senyor baró», fins a la biografia i a la història. El gènere que ha tractat més però, ha estat la novel·la. Amant del mediterrani, de l’humor i de l’erotisme, les seves obres tenen un llenguatge senzill i desenfadat que fan que els seus personatges ens siguin molt propers. De la seva obra, s’ha comentat: «diu les coses tal com són, i et fa riure encara que no vulguis» (La Busca Ed.).
Ha publicat les novel·les Per les vores de dues pells (2004), A trenc d’alba (2005), Digues que sóc agosarat (2006), Història d’Elena (2010), Massa gent a dins l’armari (2010) i la novel·la escrita conjuntament amb Ghjacumu Thiers i Antoni Arca, publicada a Còrsega Quandu sò spenti i lumi (2013). En castellà ha escrit la biografia Montilla, de emigrante a presidente (2008), Historia misteriosa de España y Portugal (2008), escrita conjuntament amb l’escriptor portuguès Pedro Silva i La última mujer (2013), escrita conjuntament amb l’escriptora uruguaiana Ana Solari. Ha publicat diversos llibres col·lectius i té contes publicats a l’Argentina, els Estats Units, Israel i Itàlia.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
Contacte amb l’autor.
Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Fotografia: © Ferran Terra i Tarrós.
Jordi Buch Oliver (Mataró, Maresme, 1957) és un escriptor resident a Mataró.
Als tretze anys estudia al Liceu barcelonès les carreres de guitarra i piano, i amb vint-i-vuit anys escriu la primera novel·la, Carla Tucci, amb la que queda finalista d’un premi a Madrid. Des de llavors es dedica al periodisme radiofònic a la Cadena 13, i també a la premsa escrita a Correo Catalán i Avui. Després de vint anys de deixar la literatura i dedicar-se a la música, torna a escriure, i des de l’any 2003 fins al 2006 –en què deixa de presentar-se a concursos– guanya un total de vint-i-set de premis: Víctor Mora (finalista), Emili Teixidor (finalista) i Joan Arús primer premi de novel·la, entre d’altres. Calen destacar els sis premis internacionals rebuts a Madrid, Sardenya (Itàlia) i Argentina. Com a escriptor tracta tots els gèneres de la prosa, des de la narrativa breu: «Històries d’un piano desafinat», «Coses del lloro», «Taxi plujós» o «L’enterrament del senyor baró», fins a la biografia i a la història. El gènere que ha tractat més però, ha estat la novel·la. Amant del mediterrani, de l’humor i de l’erotisme, les seves obres tenen un llenguatge senzill i desenfadat que fan que els seus personatges ens siguin molt propers. De la seva obra, s’ha comentat: «diu les coses tal com són, i et fa riure encara que no vulguis» (La Busca Ed.).
Ha publicat les novel·les Per les vores de dues pells (2004), A trenc d’alba (2005), Digues que sóc agosarat (2006), Història d’Elena (2010), Massa gent a dins l’armari (2010) i la novel·la escrita conjuntament amb Ghjacumu Thiers i Antoni Arca, publicada a Còrsega Quandu sò spenti i lumi (2013). En castellà ha escrit la biografia Montilla, de emigrante a presidente (2008), Historia misteriosa de España y Portugal (2008), escrita conjuntament amb l’escriptor portuguès Pedro Silva i La última mujer (2013), escrita conjuntament amb l’escriptora uruguaiana Ana Solari. Ha publicat diversos llibres col·lectius i té contes publicats a l’Argentina, els Estats Units, Israel i Itàlia.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
Contacte amb l’autor.
Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Fotografia: © Ferran Terra i Tarrós.
Jordi Buch Oliver (Mataró, Maresme, 1957) es un escritor residente en Mataró.
A los trece años estudia en el Liceo barcelonés las carreras de guitarra y piano, y con veintiocho años escribe la primera novela, Carla Tucci, con la que queda finalista de un premio en Madrid. Desde aquel momento se dedica al periodismo radiofónico en la Cadena 13, y también en la prensa escrita en Correo Catalán y Avui. Después de veinte años de dejar la literatura y dedicarse a la música, vuelve a escribir, y desde el año 2003 al 2006 –en que deja de presentarse a concursos– gana un total de veintisiete premios: Víctor Mora (finalista), Emili Teixidor (finalista) y Joan Arús primer premio de novela, entre otros. Caben destacar los seis premios internacionales recibidos en Madrid, Sardeña (Italia) y Argentina. Como escritor trata todos los géneros de la prosa, desde la narrativa breve «Històries d’un piano desafinat», «Coses del lloro», «Taxi plujós» o «L’enterrament del senyor baró», hasta la biografia y la historia. El género que ha tratado más ha sido la novela. Amante del mediterráneo, del humor y del erotismo, sus obras tienen un lenguaje llano y desenfadado que hacen que sus personajes nos sean muy próximos. De su obra se ha comentado: «dice las cosas tal como son, y te hace reír aunque no quieras» (La Busca Ed.).
Ha publicado las novelas Per les vores de dues pells (2004), A trenc d’alba (2005), Digues que sóc agosarat (2006), Història d’Elena (2010), Massa gent a dins l’armari (2010), y la novela escrita conjuntamente con Ghjacumu Thiers y Antoni Arca, publicada en Córcega Quandu sò spenti i lumi (2013). En castellano ha escrito la biografía Montilla, de emigrante a presidente (2008), Historia misteriosa de España y Portugal (2008), escrita conjuntamente con el escritor portugués Pedro Silva y La última mujer (2013), escrita conjuntamente con la escritora uruguaya Ana Solari. Ha publicado diversos libros colectivos y tiene cuentos publicados en Argentina, los Estados Unidos, Israel e Italia.
Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana y de la Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
Contacto con el autor.
Página elaborada por Carme Ros para AELC.
Fotografía: © Ferran Terra i Tarrós.
Jordi Buch Oliver was born in Mataró (el Maresme – Barcelona) in 1957.
He presently lives in Mataró and works full-time as a writer (with stories published in the United States, Israel, Italy and Argentina). At thirteen years of age he began to study guitar and piano at the Liceu in Barcelona and, at twenty-eight, he wrote his first novel Carla Tucci, which was a finalist for a prize in Madrid. He subsequently worked as a journalist, in radio with Cadena 13 and also with the written press, namely Correu Catalán and Avui. After twenty years of having forsaken literature for music, he began to write again in 2003 and, since then, has been awarded some fifteen prizes, including the Víctor Mora Prize, the Emili Teixidor Prize and the Joan Arús Prize for the Novel. He has also been awarded international prizes in Madrid, Sardinia and Argentina.
He has worked with a wide range of genres in prose, from the short story with Històries d’un piano desafinat (Tales of an Out-of-tune Piano), Coses del lloro (Parrot Things), Taxi plujós (Rainy Taxi) and L’enterrament del senyor baró (The Burial of His Excellency the Baron), through to the novel: Per les vores de dues pells (Along the Edges of Two Skins), and A trenc d’alba (At Daybreak). He is a lover of the Mediterranean, of humour and of eroticism and his books are written in a free and simple style, which makes his characters very accessible. It has been remarked of his work, “You describe things as they are and it makes you laugh even if you don’t want to” (la Busca Edicions, Barcelona).
He is a member of AELC (Association of Catalan Language Writers).
Web page: Carme Ros for AELC.
Photograph: © Ferran Terra i Tarrós.
Translation: Julie Wark.
_0.webp)
