Joaquim Micó, penedesenc nascut a Barcelona el 1960. És llicenciat en Història i ha compaginat la creació literària amb la guionització de còmic, ràdio i televisió.
Compta amb diversos premis literaris, com ara el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (1989), el Premi de Relats Breus d’El Segre de Negre (2019), el Certamen literari Castell de Canyelles de relats (2020), el Premi Ferran Canyameres de narracions curtes (2021) i el Premi Bellvei Negre de novel·la (2022).
Ha publicat els contes infantils Noves aventures dels set nans (Editorial Ariel, 1987) amb il·lustracions de Roser Capdevila, Noves aventures d’Aladí i la llàntia meravellosa (Editorial Ariel, 1988), amb il·lustracions de Dolors Mayorga, i Una correspondència estrafolària (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991), amb il·lustracions de Gusti. I les novel·les juvenils Qualsevol nit pot sortir el sol (Editorial Pirene / La Galera, 1989), 221-B Baker Street (Editorial Pirene, 1990), Perkins i McIlroy. Investigadors Privats (Edicions Baula, 1994) i Paraula de sioux (Edicions Baula, 1995). S’ha dedicat, a més, a la guionització de còmics, entre d’altres, d’El Grafitti de Moctezuma (Editorial Pirene, 1991).
Altrament, ha escrit les novel·les Ulleres de soul (Editorial Pirene, 1994) i Mai no hem tingut París (Serial Ediciones, 2022), i el recull de narracions Elogi dels fumuts. Contes sobre la improbable extinció dels idiotes (Letrame, 2022).
També s’ha dedicat a l’assaig històric, amb els treballs Els senyors de Cubelles, segles IX-XV (Aj. Cubelles, 1992), «Poblament pre-comtal al Penedès» (Miscel·lània IEP, 1993), «Toponímia pre-comtal al Penedès» (Miscel·lània IEP, 1994), Introducció a la personalitat de Teresa Mañé (IEP, 1996), «Onomàstica i Toponímia àrab en el Penedès pre-comtal» (Societat d’Onomàstica, 1996) i Teresa Mañé i Miravet (1865-1939) (Aj. Vilanova i la Geltrú, 2001).
Algunes de les seves novel·les han estat traduïdes al castellà, al gallec, a l’italià o a l’alfabet braille, i els còmics a l’alemany, l’anglès, l’àrab o el francès.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada per Irene Zurrón Servera per a l’AELC.
Documentació i fotografia: Arxiu personal de l’autor.
Joaquim Micó, penedesenc nascut a Barcelona el 1960. És llicenciat en Història i ha compaginat la creació literària amb la guionització de còmic, ràdio i televisió.
Compta amb diversos premis literaris, com ara el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (1989), el Premi de Relats Breus d’El Segre de Negre (2019), el Certamen literari Castell de Canyelles de relats (2020), el Premi Ferran Canyameres de narracions curtes (2021) i el Premi Bellvei Negre de novel·la (2022).
Ha publicat els contes infantils Noves aventures dels set nans (Editorial Ariel, 1987) amb il·lustracions de Roser Capdevila, Noves aventures d’Aladí i la llàntia meravellosa (Editorial Ariel, 1988), amb il·lustracions de Dolors Mayorga, i Una correspondència estrafolària (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991), amb il·lustracions de Gusti. I les novel·les juvenils Qualsevol nit pot sortir el sol (Editorial Pirene / La Galera, 1989), 221-B Baker Street (Editorial Pirene, 1990), Perkins i McIlroy. Investigadors Privats (Edicions Baula, 1994) i Paraula de sioux (Edicions Baula, 1995). S’ha dedicat, a més, a la guionització de còmics, entre d’altres, d’El Grafitti de Moctezuma (Editorial Pirene, 1991).
Altrament, ha escrit les novel·les Ulleres de soul (Editorial Pirene, 1994) i Mai no hem tingut París (Serial Ediciones, 2022), i el recull de narracions Elogi dels fumuts. Contes sobre la improbable extinció dels idiotes (Letrame, 2022).
També s’ha dedicat a l’assaig històric, amb els treballs Els senyors de Cubelles, segles IX-XV (Aj. Cubelles, 1992), «Poblament pre-comtal al Penedès» (Miscel·lània IEP, 1993), «Toponímia pre-comtal al Penedès» (Miscel·lània IEP, 1994), Introducció a la personalitat de Teresa Mañé (IEP, 1996), «Onomàstica i Toponímia àrab en el Penedès pre-comtal» (Societat d’Onomàstica, 1996) i Teresa Mañé i Miravet (1865-1939) (Aj. Vilanova i la Geltrú, 2001).
Algunes de les seves novel·les han estat traduïdes al castellà, al gallec, a l’italià o a l’alfabet braille, i els còmics a l’alemany, l’anglès, l’àrab o el francès.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada per Irene Zurrón Servera per a l’AELC.
Documentació i fotografia: Arxiu personal de l’autor.
Joaquim Micó es del Penedès pero nacido en Barcelona en 1960. Es licenciado en Historia y ha compaginado la creación literaria con la guionización de cómic, radio y televisión.
Cuenta con diversos premios literarios, como el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (1989), el Premi de Relats Breus d’El Segre de Negre (2019), el Certamen literari Castell de Canyelles de relats (2020), el Premi Ferran Canyameres de narracions curtes (2021) y el Premi Bellvei Negre de novel·la (2022).
Ha publicado los cuentos infantiles Noves aventures dels set nans (Editorial Ariel, 1987) con ilustraciones de Roser Capdevila, Noves aventures d’Aladí i la llàntia meravellosa (Editorial Ariel, 1988), con ilustraciones de Dolors Mayorga, y Una correspondència estrafolària (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991), con ilustraciones de Gusti. Y las novelas juveniles Qualsevol nit pot sortir el sol (Editorial Pirene / La Galera, 1989), 221-B Baker Street (Editorial Pirene, 1990), Perkins i McIlroy. Investigadors Privats (Edicions Baula, 1994) y Paraula de sioux (Edicions Baula, 1995). Además, se ha dedicado a la guionización de cómics, entre otros, de El Grafitti de Moctezuma (Editorial Pirene, 1991).
Así mismo, ha escrito las novelas Ulleres de soul (Editorial Pirene, 1994) y Mai no hem tingut París (Serial Ediciones, 2022), y la recopilación de narraciones Elogi dels fumuts. Contes sobre la improbable extinció dels idiotes (Letrame, 2022).
También se ha dedicado al ensayo histórico, con los trabajos Els senyors de Cubelles, segles IX-XV (Aj. Cubelles, 1992), «Poblament pre-comtal al Penedès» (Miscel·lània IEP, 1993), «Toponímia pre-comtal al Penedès» (Miscel·lània IEP, 1994), Introducció a la personalitat de Teresa Mañé (IEP, 1996), «Onomàstica i Toponímia àrab en el Penedès pre-comtal» (Societat d’Onomàstica, 1996) y Teresa Mañé i Miravet (1865-1939) (Aj. Vilanova i la Geltrú, 2001).
Algunas de sus novelas han sido traducidas al castellano, al gallego, al italiano o al alfabeto braille, y los cómics al alemán, inglés, árabe o francés.
Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Página elaborada por Irene Zurrón Servera para la AELC.
Documentación y fotografía: Archivo personal del autor.
Joaquim Micó, from the Penedès region, who was born in Barcelona in 1960, has a degree in History and combines his literary work with writing scripts for comics, radio, and television.
He has been awarded several literary prizes, including the Serra d’Or Critics Prize for Children’s and Young People’s Literature (1989), the El Segre de Negre Prize for Short Stories (2019), the prize for short stories of the Castell de Canyelles Literary Competition (2020), the Premi Ferran Canyameres Prize for Short Stories (2021), and the Bellvei Negre Prize for the Novel (2022).
He has published the children’s stories Noves aventures dels set nans (Editorial Ariel, 1987) with illustrations by Roser Capdevila, Noves aventures d’Aladí i la llàntia meravellosa (Editorial Ariel, 1988), with illustrations by Dolors Mayorga, and Una correspondència estrafolària (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991), with illustrations by Gusti. Moreover, he has published novels for young people, among them Qualsevol nit pot sortir el sol (Editorial Pirene / La Galera, 1989), 221-B Baker Street (Editorial Pirene, 1990), Perkins i McIlroy. Investigadors Privats (Edicions Baula, 1994), and Paraula de Sioux (Edicions Baula, 1995). He has also written scripts for comics, including that for El Grafitti de Moctezuma (Editorial Pirene, 1991).
He is also author of the novels Ulleres de soul (Editorial Pirene, 1994) and Mai no hem tingut París (Serial Ediciones, 2022), as well as the short story collection Elogi dels fumuts. Contes sobre la improbable extinció dels idiotes (Letrame, 2022).
In addition, he has published historical essays with such works as Els senyors de Cubelles, segles IX-XV (Aj. Cubelles, 1992), “Poblament pre-comtal al Penedès” (Miscel·lània IEP, 1993), “Toponímia pre-comtal al Penedès” (Miscel·lània IEP, 1994), Introducció a la personalitat de Teresa Mañé (IEP, 1996), “Onomàstica i Toponímia àrab en el Penedès pre-comtal” (Societat d’Onomàstica, 1996), and Teresa Mañé i Miravet (1865-1939) (Aj. Vilanova i la Geltrú, 2001).
Some of his novels have been translated into Spanish, Galician, Italian, and Braille, and his comics have appeared in German, English, Arabic, and French.
He is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).
Web page: Irene Zurrón Servera for AELC.
Documentation and photograph: Author’s personal files.
Translation by Julie Wark.
https://xn--joaquimmic-pbb.cat/
_0.webp)
