Mercè Carandell

Mercè Carandell i Robusté (Barcelona, 1948) neix al carrer Provença, entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia, on hi ha també el despatx d’advocats del seu pare, i la Biblioteca Carandell d’Economia, actualment allotjada a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1952, però, per un sobtat canvi de fortuna, la família es muda a un mas de Reus. El 1957 es traslladen a viure a Madrid per raons laborals del pare. L’any 1962 tornen a Barcelona. Sigui com sigui, la família Carandell sempre és al bell mig de l’ambient cultural, tant abans com després de la Guerra Civil.

L’autora fa la carrera de medicina entre 1965 i 1971, i entremig passa un any a Cambridge. Escull les especialitats de medicina interna i reumatologia. Treballa a diversos hospitals de Barcelona. Durant les seves estades a Madrid i el Leeds General Infirmay, a Yorkshire, s’especialitza en metabolisme mineral.

És filla de l’escriptor Joan Carandell Marimon, advocat de professió i fundador de la Biblioteca Econòmica Carandell. És germana de Luís Carandell (qui és també escriptor, en llengua castellana), Josep Maria Carandell, Cristian Carandell (traductor del grec i guanyador del premi Josep Maria de Segarra 1987) i Teresa Carandell (poeta en llengua anglesa).

Rafel Carandell Paretas, germà del seu avi patern, va ser un escriptor empordanès entre els segles XIX i XX. Per part materna, és neboda de l’escriptor Eloi Robusté Rosés, autor de diversos llibres d’assaig i d’una novel·la, Sasha, prologada per Josep Pla. Robusté apareix també al conjunt de cent un personatges del món de la cultura, recollits per Josep Pla sota el nom de Retrats de passaport. També és cunyada de José Agustín Goytisolo, poeta de la Generació del 50.

Com a escriptora, obté el premi Eugeni Molero de periodisme l’any 1996, atorgat pel Consell Comarcal del Garraf, per la sèrie de relats publicats setmanalment a la secció «Vist en consulta» del setmanari l’Hora del Garraf. El mateix Consell i l’Hora del Garraf li publiquen el recull d’articles Històries de malalts, a la col·lecció Llibres de l’Arc. El 2019 publica El Paradís rere el mar, una novel·la històrica d’indians, editada per Letra Minúscula, per la qual ha viatjat diverses vegades a Cuba, Liverpool i les Illes Canàries.

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 
Pàgina elaborada per Clara Bara Palma per a l’AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l’autora.

https://www.mercecarandell.com/

Castellano

Castellano Mercè Carandell

Mercè Carandell i Robusté (Barcelona, 1948) nace en la calle Provença, entre Rambla Catalunya y Passeig de Gràcia, donde hay también el despacho de abogados de su padre, y la Biblioteca Carandell d’Economia, actualmente alojada en la Universitat Autònoma de Barcelona. En 1952, sin embargo, por un repentino cambio de fortuna, la familia se muda a una casa de Reus. En 1957 se trasladan a vivir a Madrid por motivos laborales del padre. El año 1962 vuelven a Barcelona. Sea como sea, la familia Carandell siempre está en el centro del ambiente cultural, tanto antes como después de la Guerra Civil.

La autora estudia la carrera de medicina entre 1965 y 1971. Uno de estos años lo pasa en Cambridge. Elige las especialidades de medicina interna y reumatología. Trabaja en diversos hospitales de Barcelona. Durante sus estancias en Madrid y en el Leeds General Infirmay, de Yorkshire, se especializa en metabolismo mineral.

Es hija del escritor Juan Carandell Marimon, abogado de profesión y fundador de la Biblioteca Econòmica Carandell. Es hermana de Luís Carandell (que es también escritor, en lengua castellana), Josep Maria Carandell, Cristian Carandell (traductor del griego y ganador del premio Josep Maria de Segarra 1987) y Teresa Carandell (poeta en lengua inglesa).

Rafel Carandell Paretas, hermano de su abuelo paterno, fue un escritor ampurdanés entre los siglos XIX y XX. Por parte materna, es sobrina del escritor Eloi Robusté Rosés, autor de diversos libros de ensayo y de una novela, Sasha, prologada por Josep Pla. También es cuñada de José Agustín Goytisolo, poeta de la Generación del 50.

Como escritora, obtiene el premio Eugeni Molero de periodismo en 1996, otorgado por el Consell Comarcal del Garraf, por la serie de relatos publicados semanalmente en la sección «Vist en consulta» del semanario L’Hora del Garraf. El mismo Consell y L’Hora del Garraf le publican la recopilación de artículos Històries de malalts, en la colección Llibres de l’Arc. En 2019 publica El Paradís rere el mar, una novela histórica de indianos, editada por Letra Minúscula, por la que ha viajado varias veces a Cuba, Liverpool y las Islas Canarias.

Es socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Página elaborada por Clara Bara Palma para la AELC.
Fotografías: Archivo personal de la autora.

English

English Mercè Carandell

Mercè Carandell i Robusté (Barcelona, 1948) was born in carrer Provença, between Rambla Catalunya and Passeig de Gràcia, in a building where her father had his law firm. It also housed the Carandell Economics Library, which is presently installed at the Autonomous University of Barcelona. With a sudden change of fortune in 1952, the family moved to a farm near Reus, after which they went to live in Madrid in 1957 owing to her father’s professional commitments, and then returned to Barcelona in 1962. Wherever they were, the Carandell family was always fully engaged with the cultural milieu, both before and after the Civil War.

Mercè Carandell studied Medicine from 1965 to 1971, with a year in Cambridge in the middle of her studies. A specialist in internal medicine and rheumatology, she has worked in several Barcelona hospitals. During stays in Madrid and at Leeds General Infirmary in Yorkshire, she also specialised in mineral metabolism.

She is a daughter of Joan Carandell Marimon, a lawyer by profession and founder of the Carandell Economics Library. Moreover, she is a sister of Luís Carandell (also a writer, who publishes in Spanish), Josep Maria Carandell, Cristian Carandell (a translator from Greek and winner of the 1987 Josep Maria de Segarra Prize), and Teresa Carandell (a poet who writes in English).

Her great-uncle, Rafel Carandell Paretas, was an Empordanese writer in the nineteenth and twentieth centuries and, on her mother’s side, she is a niece of the writer Eloi Robusté Rosés, author of several essays and the novel, Sasha, for which Josep Pla wrote the Prologue. Furthermore, Eloi Robusté appears in Pla’s book of a hundred portraits of personalities from the world of culture, Retrats de pasaport. She is also a sister-in-law of José Agustín Goytisolo, a poet of the Generació del 50 (Fifties Generation).

As a writer, she received the 1996 Eugeni Molero Award for Journalism from the Garraf Regional Council for a series of stories that were published under the heading “Vist en consulta” in the weekly publication Hora del Garraf. Moreover, this weekly and the Garraf Regional Council published an anthology of her articles in a book titled Històries de malalts, which features in the “Llibres de l’Arc” collection. In 2019 she published El Paradís rere el mar (Letra Minúscula), a historical novel about Catalans who went to Cuba, for which she travelled several times to the Caribbean, Liverpool, and the Canary Islands.

She is an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Clara Bara Palma for AELC.
Photographs: Author’s personal files.
Translated by Julie Wark.